Els ajuntaments de vuit ciutats catalanes i del sud de França, concretament de Barcelona, Girona, Figueres, Montpeller, Perpinyà, Narbona, Besiers i Tolosa, s’han tornat a trobar a Montpeller (França) per reclamar que s’acceleri la construcció del traçat del tren d’alta velocitat que haurà d’unir Madrid-Barcelona-Girona amb Perpinyà-Tolosa-Montpeller-París.
Els representants de les ciutats han expressat la voluntat de passar a l’acció per accelerar la construcció del tram Perpinyà-Montpeller, de 155 quilòmetres, amb l’inici d’un debat públic que començarà el 12 de març i finalitzarà el 3 de juliol. En el tram Perpinyà-Montpeller es plantegen quatre opcions de traçats: una línia només per passatgers, una de mercaderies i dues mixtes.
Segons ha explicat l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, aquest debat és un ‘procés d’al·legacions’ per determinar les millors alternatives i prendre una decisió final sobre la connexió. Hereu ha destacat la importància d’aquest debat, ja que permetrà que les vuit ciutats, a les quals s’afegirà Carcassona, esdevinguin agents actius i s’expressin en ‘una veu comú’ per defensar ‘un projecte estratègic’.
Hereu ha recordat que les obres del TGV ‘ja estan en marxa’ i es preveu que el 2012 ‘arribin en totes les seves conseqüències’ fins a Perpinyà. D’altra banda, properament s’iniciaran les obres del tram Nîmes-Montpeller i només restarà el tram Perpinyà-Montpeller.
Hereu ha assenyalat que després d’aquest debat, caldrà escollir la millor opció per fer pressió a Brussel·les, per tal d’impulsar des del món local el projecte més ‘estratègic’. Segons l’alcalde, és l’única manera de ‘derruir’ terminis com el de 2015-2020, data en la que es preveu l’entrada en funcionament del tram Perpinyà-Montpeller. Hereu assegura que ‘hi ha una gran urgència’ en la construcció d’aquesta línia, ja que ‘ens juguem la connexió del sud i del nord d’Europa’ i ‘no deixarem passar’ aquesta oportunitat.
És la segona vegada que es produeix una trobada d’aquestes característiques, després que l’octubre passat les vuit ciutats es constituïssin com a lobby de pressió als governs decisors per avançar les dates respecte als seus plans, i que l’eix mediterrani ferroviari sigui una realitat.
