[Vídeo] Crònica d’un viatge històric que revitalitza l’independentisme de cara el 21-D

Galeria de Fotos

Els carrers de Brussel·les han estat nostres.

 

La capital europea s'ha omplert de groc i d'estelades, de crits de llibertat i democràcia. Els consellers i el president legítim de Catalunya s'han sentit recolzats pel seu poble en el seu exili. I el crit unànime a favor de l'alliberació de presos polítics, ha ressonat amb força al cor d'Europa d'una manera tan potent que segur que arribarà, també, a les presons Soto del Real i Estremera.

 

Els catalans han desbordat les cafeteries, els restaurants, el metro i els trens que paraven a Brussel·les. La capital d'Europa, i en un dia feiner, semblava haver-se convertit en una ciutat més del Principat. Una jornada rodona per l'independentisme que també ha servit per agafar empenta de cara el 21-D.

 

Força de cara a les eleccions imposades

 

Aquests darrers dies les enquestes proliferen més que els bolets (amb una collita especialment dolenta aquest any) i omplen les portades dels diaris i acaparen les tertúlies de les ràdios i els diagnòstics els analistes a les televisions. Però si haguéssim de fiar-nos de la realitat, l'exemple de Brussel·les atorga una victòria incontestable a l'unionisme. Societat Civil Catalana només va poder aplegar 150 persones davant del parlament europeu i uns quants eren eurodiputats espanyols. I el dia 7, quants independentistes hi havia?

 

Una manifestació històrica

 

Totes les previsions s'han superat. Després d'assistir i cobrir tantes manifestacions independentistes, un servidor va agafant la mida a les xifres i, us puc ben assegurar, que hi havia més de 45.000 persones. En aquest sentit, les comparacions són fàcils: 45.000 individus és exactament mitja entrada Camp Nou, l'estadi del Barça. Vaja, sense dubte, els que avui érem a Brussel·les amb tota seguretat omplíem la totalitat de les grades del camp blaugrana on hi caben poc més de 90.000 persones.  

 

I la sensació de victòria no ha estat tacada pels intents d'Espanya i a través del Gobierno de la mà de Soraya Sáenz de Santamaría o per la Junta Electoral i el seu control insultant a TV3 per evitar que cobrís la manifestació com es devia. Després de la manifestació, la gent tenia ganes de més. Als restaurants la festa seguia i, després de dinar, els llocs més turístics de la ciutat s'han tornat a omplir de groc i d'estelades i de crits independentistes.

La crònica en forma de vídeo

Aquesta és la crònica de l'inici fins a la fi d'un viatge històric: