Totes són persones molt diferents, procedeixen de diferents països, cultures o religions i es dediquen a professions que poc tenen a veure, però coincideixen en què són persones que ‘van per la vida sumant’, segons assegura l’autor. Aquesta voluntat de sumar, que vindria a traduir-se en les ganes d’integrar-se en un país, les ha fet coincidir en el darrer títol de Víctor Alexandre, que s’ha presentat aquest dimecres a la seu d’Òmnium Cultural.
Tocar el tema de la immigració era ‘necessari’, apunta l’escriptor, perquè figura entre les tres principals preocupacions dels ciutadans. I aquest llibre toca el tema des de la vessant més ‘positiva’, segons agraïa durant la presentació una de les persones que en forma part, el senegalès Mbaye Gaye, que relata com la policia el va agredir per mantenir-se ferm parlant en català en una comissaria.
Tot recordant que tothom ha estat immigrant en algun moment de la història, i especialment els catalans, situats en un punt fronterer, Víctor Alexandre considera que les limitacions de les persones no són geogràfiques, sinó ‘mentals’. Això és el que intenta plasmar en aquest llibre, que els immigrants no són cap amenaça, sinó nova gent catalana, i que ‘aquella Catalunya ja no serà més’, però ‘això no és cap drama’.
Les pàgines d’aquest llibre transpiren drets i deures, el dret a viure en qualsevol part del planeta i el deure de respectar la llengua i la cultura de la societat d’acollida. Sense voluntat de fer una fitxa de la gent, totes les persones que hi apareixen, per explicar la seva història, parlar del seu país i de la seva integració, compleixen els requisits de ser persones que han après el català i defensen i estimen Catalunya.
Un perfil que al seu parer no té l’actual president de la Generalitat, José Montilla, perquè va afirmar que ‘els drets històrics de Catalunya no existeixen’, una afirmació que, segons l’autor, no compartiria cap de les persones que surt al llibre. Sobre la presidència catalana, afegeix que no veu cap problema en què una persona nascuda al Congo o al Senegal arribi a liderar la Generalitat.
A la presentació hi han assistit algunes de les persones que desgrana Víctor Alexandre, com Matthew Tree, que no ha volgut perdre l’oportunitat de dir que ‘aquest llibre apunta cap a una possible solució’ de la xacra més gran d’Europa, el racisme. Un ‘isme’ ple d’odi i prejudicis que també és molt present a Catalunya, segons percep l’escriptor d’origen anglès.
Salah Jamal, que és d’origen palestí, lamenta que després de 40 anys vivint a Catalunya encara el fiquin dins del col·lectiu dels immigrants. ‘Però si sóc més català que Tarradellas’, almenys pels anys viscuts en territori català, bromejava durant la presentació del llibre. I també retreia a Víctor Alexandre que li hagués preguntat si tenia la intenció de quedar-se sempre a Catalunya, una pregunta que no hauria fet a un ciutadà autòcton.
A més d’aquests retrets fets de bones maneres, que el mateix Salah Jamal reconeix que estan en la ment de tots, aquest ‘degà’ dels immigrants, tal com ell es bateja, admet que la llengua és una ‘eina més’ per integrar-se però demana a la gent que no es posi ‘paranoica’ amb els que no parlen català, perquè no és la única via d’integració.
