Dijous, 29 de juliol de 2021 - Edició 1099
La República

València es prepara per la cremà

València es prepara per la seva nit més màgica, i aquest Sant Josep cremaran totes les falles durant la setmana s’han exposat als carrers. Com mana la tradició, tots els monuments fallers es cremaran fins a convertint-se en cendres. Les falles s’aniran encenent a partir de les 10 del vespre per tal de permetre als espectadors de veure més d’una cremà. Amb les festes d’aquesta nit es clourà la Setmana Fallera d’aquest 2009, i el foc de les prop de 700 falles que cremaran només a València suposarà el tret de sortida per a la preparació dels monuments de l’any vinent.

Redacció
Redacció 19/03/2009

El tret de sortida per a viure la Falla es produeix amb la cridà, on l’alcaldessa de la ciutat Rita Barberá i les falleres majors d’enguany 2009, Marta Reglero i Inmaculada Escudero, conviden els valencians a gaudir de les festes des de l’alt de les Torres de Serrans.

En realitat, les celebracions s’han anat succeïnt des d’inicis de febrer: així des del dia 10 es pot contemplar a l’esplanada de Nou Centre l’Exposició de Ninots, on es pot votar el ninot (plasmació irònica representada en un nino) que volen alliberar de les flames del foc i que així formarà part del Museu Faller com ninot indultat.

Una mica d’història

L’origen de la festa de les Falles es remunta a l’antiga tradició dels fusters de la ciutat, que en vespres de la festa del seu patró Sant Josep, cremaven enfront dels seus tallers, als carrers i places públiques, els trastos inservibles junt amb els artefactes de fusta que empraven per a elevar els cresols que els il·luminaven mentres treballaven en els mesos d’hivern. Per aquest motiu el dia de la cremà (moment en què cremen els monuments fallers) sempre coincidix amb el dia 19, Festivitat de Sant Josep.

En el segle XVIII, les falles es reduïen a pires de materials combustibles que rebien el nom de falles i cremaven el vespre de Sant Josep. Aquestes falles van anar evolucionant i carregant-se de sentit crític i irònic, mostrant-se sobretot en els monuments fallers escenes que reproduïen fets socials censurables.

Sobre 1870 es va perseguir durament els festejos populars com el Carnestoltes i les Falles. Aquesta pressió va provocar que en 1885 sorgira un moviment en defensa de les tradicions típiques, atorgant la revista La Traca premis als millors monuments fallers. Este fet va provocar la competició entre els veïns i va donar lloc al naixement de la falla artística, on no desapareixia la crítica, però predominava la preocupació estètica.

En 1929, es va crear el primer concurs de cartells per a fer promoció a la festa i en 1932 es va instaurar la Setmana Fallera. Va ser en aquests anys quan les falles es van convertir en la festa major del País Valencià, arribant en l’actualitat a cremar-se més de set-centes falles entre grans i petites, només a la ciutat de València.