Dijous, 29 de juliol de 2021 - Edició 1099
La República

Uns 300 investigadors i professors universitaris se sumen a les protestes contra Bolonya

Uns 300 membres del personal docent, investigador, administratiu i de serveis de les nou universitats catalanes han signat un manifest on demanen una reforma ‘inajornable’ de l’ensenyament universitari. Els signants consideren que l’anomenat Pla Bolonya és una ‘imposició’ que no ha comptat amb els agents universitaris implicats com els estudiants o els professors. Per això creuen que s’està ‘desballestant’ la universitat pública i s’està ‘supeditant’ als ‘dictàmens del mercat’ utilitzant els coneixements com una mercaderia. Per això, el personal que dóna suport a aquest manifest fan una crida a participar en les mobilitzacions universitàries de dijous vinents i faran una assemblea dissabte.

Redacció
Redacció 11/03/2009

Entre el personal que signen aquest manifest hi ha investigadors, catedràtics, becaris, administratius, professors titulars o associats, o científics, entre d’altres. El manifest considera que la reforma de la universitat plantejada no explica quin canvi de model comporta. Els manifestants no discrepen dels beneficis del Pla Bolonya com l’avanç científic, compatibilitat de titulacions mobilitat d’estudiants i personal docent per la Unió Europea o la integració dels graduats universitaris en el mercat laboral. Malgrat això, consideren que no permeten a estudiants, professors i administratius ‘reflexionar lúcidament’ sobre les conseqüències de la futura universitat pública.

El manifest considera ‘valenta’ la protesta dels estudiants i critica que els òrgans de govern de les universitats han rebutjat aquestes protestes amb el ‘descrèdit’ o la ‘criminalització’ de les persones implicades. A més s’ha avortat qualsevol procés de reflexió pública. Per això creuen que la comunitat universitària no pot quedar al marge de cap situació crítica que l’afecti i reclamen un debat ‘col·lectiu’ sobre el seu futur. Aquestes reflexions anirien a crear espais de pensament crític, posar més transparència en la planificació i gestió de les universitats o les ‘extralimitacions’ en les relacions jeràrquiques i diferències de les condicions laborals entre docents i administratius.

Dissabte vinent els signants han convocat una reunió de treball per parlar sobre temes de personal de les universitats que els preocupen. Tampoc no descarten fer aquestes trobades amb la presència d’estudiants. El catedràtic de filologia de la Universitat de Barcelona (UB), Jordi Llovet, encarregat de llegir el manifest ha destacat que la universitat fa ’30 anys’ que té problemes i que el desencadenant d’aquestes protestes ha estat voler aplicar el Pla Bolonya. Llovet ha defensat el tancament dels estudiants a l’edifici central de la UB i ha explicat que és molt ‘estètic’ però que té un rerefons més importants de queixes i protestes. En aquest sentit, el catedràtic considera que els problemes que ara suposa per la universitat aquesta reforma també repercutiran en l’educació secundària i primària, i per això reclama ‘diàleg’ entre tots els agents implicats per ‘no caure en els errors del Pla Bolonya.