Un forat de 19 milions que ve de lluny
Ara, els democratacristians tenen tres mesos, prorrogable un més, per renegociar amb els creditors, “fonamentalment” amb bancs, com fer front als pagaments. I el deute és “del voltant de 19 milions d'euros”, inclosos els impactes econòmics de les campanyes electorals del 20-D i el 27-S. A això se li ha de sumar la part proporcional del deute de CiU, de 9 milions, que podria voltar el 25%-30% tenint en compte el pes històric del partit en càrrecs. Així, Unió té uns 24 milions d’euros pendents.
Sobre el deute de l'antiga coalició amb CDC, Espadaler ha dit que “El procés de la federació hi donarem resposta en el marc de CiU”.
A preguntes dels periodistes, Espadaler ha apuntat que una de les possibilitats sobre la taula passa per la venda de patrimoni, les seus on s'apleguen els democratacristians. No ha volgut entrar en més detalls, però ha afirmat que alguna seu “fora de Barcelona” ja està venuda, una gestió que ha permès “atendre” altres aspectes financers d'Unió.
Algun dia se sabrà en què s'ha gastat els diners Unió?
Els 19 milions que deu Unió, més els cinc corresponents a la part proporcional del deute de la federació CiU, suposen un fort endeutament difícil d’explicar perquè es tracta d’un partit petit amb una estructura reduïda. Amb aquesta càrrega econòmica i les perspectives electorals del partit qualssevol entitat financera hauria tancat l’aixeta a Unió. Però malgrat tot això, Unió va anunciar-se amb intensitat a La Vanguardia i El Periódico durant les darreres campanyes electorals. Ara que s’ha posat damunt la taula la situació cantada d’Unió, la pregunta és: qui pagarà els plats trencats de tot aquest dispendi? Duran assumirà públicament a seva part de responsabilitat?
