Dilluns, 21 de juny de 2021 - Edició 1061
La República

Unes jornades apunten el ‘desprestigi polític’ com a un dels principals motius de l’abstenció a Catalunya

La pèrdua de credibilitat en la classe política és un dels principals motius que explicarien el grau d’abstenció registrat en els últims comicis, les municipals celebrades el 27 de maig passat, que va ser de més del 40%, segons han afirmat els participants a una de les taules rodones celebrades en la Universitat Progressista d’Estiu a Catalunya (UPEC) titulada ‘Radiografia de l’abstenció electoral’. Entre els experts convidats, hi havia el director general de Participació Ciutadana de la Generalitat, Quim Brugué, que ha subratllat la necessitat de recuperar la confiança pel sistema polític i les institucions per evitar una crisi de legitimitat.

Redacció
Redacció 12/07/2007

El director general ha reconegut que la xifra d’abstenció dels últims comicis és ‘preocupant’, però ha matisat que aquesta és una tendència històrica, que s’ha anat donant en les últimes dècades, i que queda relativitzada si es té en compte, per exemple, que en els comicis de l’any 99 el grau d’abstenció va ser dos punts inferiors a les passades municipals.

D’altra banda, també ha assenyalat, en referència a les enquestes i els estudis d’opinió, que ‘els números no ens diuen res’ i que el que realment és important no és tant el percentatge d’abstenció sinó el sentiment de desconfiança i desprestigi que senten els ciutadans envers la classe política. En aquest sentit, ha afegit que la solució passa per recuperar aquesta confiança i no pas només en reduir la xifra d’abstenció.

Si del que es tracta és de buscar explicacions a aquesta abstenció, tots els participants a la taula han coincidit a dir que a banda de les raons conjunturals, que quedarien il·lustrades amb expressions com ‘estic cansat d’anar a votar’, ‘les eleccions generals no són importants’ o ‘ja se sap qui guanyarà’, i que s’observen en la majoria de democràcies avançades, el que realment s’aproxima a les raons de fons són les de caràcter estructural. L’investigador Jesús Sanz ho ha resumit amb el que ha anomenat les ‘tres d’ de la ‘depressió de la democràcia’, que serien el ‘distanciament’ de la classe política i el ‘desinterès’ i ‘desconfiança’ dels ciutadans.

El director general de Participació Ciutadana ha comparat la relació entre ciutadans i polítics amb una ‘relació de parella’, tot dient que una de les coses que més perjudica la confiança és ‘l’opacitat’ dels partits polítiques i les seves decisions.

En aquest sentit, ha assenyalat que impulsar polítiques de transparència i iniciatives que demostrin el comportament ‘ètic’ dels polítics serien una bona medecina per pal·liar aquesta desconfiança. Ha advertit, però, que la millor forma de combatre aquest problema i també el de l’abstenció és el de reconèixer que la responsabilitat no només recau en uns pocs i que ‘responsables en som tots’. ‘No hi ha culpables de l’abstenció, i el pitjor que podem fer és culpar-ne algú perquè en som tots responsables’, ha dit, referint-se als ciutadans, polítics i mitjans de comunicació.

El paper dels mitjans de comunicació

Si abans la política s’explicava a la societat a través dels mateixos protagonistes, ara, davant la seva crisi de credibilitat, qui ha assumit aquesta funció són els mitjans de comunicació. Segons Brugué, aquests es regeixen per criteris econòmics i no pas pedagògics i per tant els ciutadans només s’assabenten de determinats temes.

L’analista polític Oriol Bartomeu ha anat més enllà i ha acusat de l’abstenció la televisió per haver ‘banalitzat’ la política, fins al punt que ha convertit el sistema polític, en una ‘democràcia televisada’ on les campanyes són permanents i els estímuls dels ciutadans per interessar-se per aquests temes decauen i cada cop els importa menys. ‘No reaccionen perquè estan vacunats’ i ha afegit que només s’animen a votar quan es produeixen ‘electroxocs’, com els atemptats de l’11-M, que van provocar una gran mobilització.

El perfil de l’abstencionista

Basant-se en els últims estudis d’opinió que s’han fet, els tres ponents han afirmat que els més joves, entre 18 i 34 anys, són el sector que més s’absté, però també han afegir que aquesta dada també es pot relativitzar si es té en compte que potser els joves són els que menys vergonya senten en reconèixer que no han anat a votar, enfront dels altres que no volen dir la veritat.

El que sí s’observa, però, és que el perfil de l’abstencionista es concentra en els municipis de major concentració i per tant els nuclis urbans i també en aquelles persones que tenen una feina precària i pertany a grups amb risc d’exclusió. Tot i això, Brugué ha matisat que el perfil de l’abstencionista ‘és cada cop mes transversal’ i , per tant, tothom és un abstencionista potencial.

El creixent individualisme d’aquesta societat i els problemes que depassen les capacitats dels polítics -canvi climàtic, terrorisme global, inseguretat ciutadana- tampoc ajuden a millorar la credibilitat dels polítics. Quim Brugué ha alertat que ‘si no aconseguim prestigiar la classe política i les institucions’, el que succeirà és que cada cop es deslegitimarà més la democràcia i com a conseqüència, cada cop serà més difícil arribar a establir un model de convivència.

Per Oriol Bartomeu, el que pot passar és que l’interès de la política acabi interessant només a les classes més formades i millor situades, mentre que la resta, integrada per treballadors i la classe obrera, acabi ‘autoexcloent-se’ de la política. Un fet que, segons ha dit, seria ‘camp abonat’ per a aquells polítics i partits que vulguin atraure els seus vots presentant-se com a ‘salvadors’.

Aquesta taula rodona, celebrada a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (UB), s’emmarca en la temàtica de l’abstenció electoral que es debatrà aquest dimecres en dues xerrades més.