La manifestació ha començat pels volts de dos quarts d’una a la plaça del Lledoner de Granollers. Però abans hi ha hagut una marxa popular a peu, amb bicicleta i amb tractor des de la plaça de l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès i fins al punt d’inici de la manifestació establert a la plaça del lledoner a la Capital del Vallès Oriental.
La Capital del Vallès Oriental ha registrat aquest matí una de les manifestacions més massives dels últims anys. Unes 3000 persones i una setantena de representants polítics d’ERC i ICV han sortit al carrer per protestar contra la possible construcció del Quart Cinturó que hauria d’enllaçar de manera transversal les ciutats que van des de Vilafranca del Penedès fins a Sant Celoni, passant pels millors espais agrícoles i naturals d’Abrera, Viladecavalls, Terrassa, Sabadell, Sentmenat, Caldes de Montbui, Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d’Amunt, Canovelles, Granollers, les Franqueses, Cardedeu, Sant Antoni de Vilamajor i Llinars del Vallès.
Els opositors al Quart Cinturó han aconseguit reunir unes 3000 persones, entre ciclistes, vianants i tractors, a la manifestació d’aquest matí que ha passat pel centre de les Franqueses del Vallès i de Granollers. Els manifestants han fet el recorregut amb pancartes, xiulets, globus, cridant consignes com ‘ni Quart Cinturó, ni ronda del Vallès’ i al final de la protesta han plantat un hort amb hortalisses al bell mig de la plaça de la Corona de Granollers per representar la destrucció que comportaria a la plana del vallès, el Quart Cinturó.
Aquesta manifestació sota el lema ‘el Vallès sense Quart Cinturó’ ha volgut mostrar el rebuig de la societat civil del Vallès Oriental, de l’Occidental, del Baix Llobregat i de part del Penedès, a més de donar a conèixer la proposta alternativa elaborada per la CCQC, on expressa la possibilitat de millorar la mobilitat de l’àrea metropolitana de Barcelona, sense necessitat de fer aquesta infraestructura ‘faraònica’. Els opositors al Quart Cinturó mantenen que la voluntat d’aquesta infraestructura no és millorar la mobilitat a l’àrea metropolitana de Barcelona, sinó facilitar la urbanització i ocupació del territori.
El portaveu de la CCQC, Toni Altaió ha explicat que la manifestació d’aquest diumenge té un clar ‘to de proposta’ ja que des de la campanya entenen que al Vallès, és possible ‘mantenir la qualitat dels espais naturals, paisatgístics i urbans’ amb una correcte interpretació del que és ‘la planificació territorial’. En aquest sentit, Altaió ha afegit que l’administració ha d’impulsar una planificació territorial amb una xarxa de mobilitat que respongui als reptes de futur, com són la finalització del recurs energètic predominant avui en dia, ‘el petroli’ i les obligacions que cal tenir en compte, respecte l’anunciada ‘crisi climàtica’.
Toni Altaió ha explicat que aquests dos grans objectius s’han d’afrontar amb unes ‘infraestructures que prioritzin la recuperació del dèficit en transport públic’ que segons el portaveu de la campanya és ‘on hi ha la gran ineficiència del sistema de mobilitat actual’ el qual està representat pel Quart Cinturó i l’ús del vehicle privat.
Altaió ha remarcat que les infraestructures ‘per desgràcia a casa nostra, sempre han significat l’ocupació urbanística dels espais menys urbanitzats’. En aquest sentit, Altaió ha afegit que el Quart Cinturó, al marge de la destrucció del patrimoni natural i paisatgístic de la plana del Vallès, representa continuar ‘apostant per un model de mobilitat obsolet’, basat en el vehicle privat que comportarà ‘acostar un augment de la mobilitat amb vehicle privat’ a aquells espais de la plana que fins ara s’han pogut escapar de la ‘pressió urbanística’. Aquest augment de la mobilitat, segons la CCQC generaria una ‘major pressió urbanística’ i al mateix temps no solucionaria les congestions de trànsit, ja que a la segona corona metropolitana ‘la única actuació estratègica respecte la millora de la mobilitat és l’aposta clara pel transport públic’.
Els membres de la campanya han denunciat que l’administració ven el Quart Cinturó com la solució als col·lapses de trànsit quan tècnicament està demostrat que només contribuiria a empitjorar-los. Paral·lelament denuncien que la voluntat real d’aquesta infraestructura és facilitar la urbanització del territori en zones encara avui resistents a l’especulació.
