Duran el vident
El líder d’UDC explica que ell ja va predir la ruptura de PSC, ICV i ara CiU com a conseqüència del procés, i l’auge d’ERC i Ciudadanos, els dos extrems segons ell. També ha afegit que en el moment de la profecia, no comptava amb l’aparició de Podemos. Duran ha aprofitat per recordar que aquella profecia acabava amb “Catalunya sense tenir la independència […]i que de tot plegat en faríem un pa com unes hòsties”.
La postura de CDC, “inacceptable”
Duran dedica la darrera part de la seva carta al quid de la qüestió, la ruptura amb CDC, i descarrega la seva ràbia de forma moderada. Després de justificar el perquè de la legitimitat del ‘Sí’ pírric del 14J a la consulta interna, explica que amb aquest aval van anar a negociar amb CDC per pactar un full de ruta en Comú, o sigui, aigualir l’existent, ja que CDC ja n’ha subscrit un. Tal i com ha defensat Espadaler aquests dies, UDC vol incloure tant la gent del ‘Sí-Sí’ com la del ‘Sí-No’.
La resposta de CDC, segons Duran, ha estat “inacceptable” i “en el fons i la forma inassumible” en tant que ha arribat en forma d’ultimàtum on es demanava una resposta clara a independència sí o no en tres dies. El líder d’UDC ha reivindicat el diàleg dins el sí de la coalició, tal i com s’ha vist al Parlament danès recentment. “Quin marge de decisió amb un mínim de dignitat quedava a Unió?”
El futur d’UDC i del 27S
Per Duran, aquest fet [la ruptura amb CDC] dolorós només ha fet que portar “la rivalitat amb ERC al seu terreny”. Per ell, “a Catalunya hem de ser conscients que d'aquesta situació només en podem sortir amb una consulta legal perquè decideixi la ciutadania”. Per fer això, reclama absolutament necessari recompondre el catalanisme no independentista, que està format per “PSC, als d'ICV-EUiA o als d'Unió, que som catalanistes i que sense ser antiindependentistes no veiem la independència avui ni possible ni desitjable”. L’única referència que ha fet a si UDC es planteja concórrer a les eleccions en solitari ha estat quan ha afirmat que “fer ara un Congrés [per veure qui es queda amb la marca d’Unió, tal i com ha proposat el sector crític] no seria una altra cosa que un instrument per liquidar-la. O desapareixeria amb la llista del President o no es faria viable el seu futur electoral si ens dediquéssim a fer el congrés a l'hora de preparar la campanya per si hem d'anar sols”.
