Títol: ‘Una història d’amor i de foscor‘
Autor: Amos Oz
Traducció: Roser Lluch i Oms
Editorial: La Magrana
Col·lecció: Les Ales Esteses, 223
Pàgines: 654
Any d’edició: 2007
RESSENYA
Una història d’amor i de foscor. Amos Oz, tràgic, còmic i absolutament sincer, aquest llibre de memòries és alhora una gran saga familiar i l’autoretrat d’un escriptor que va ser testimoni del naixement d’una nació i en va viure la seva història turbulenta. És la història d’un noi que creix a Jerusalem als anys quaranta i cinquanta, en un petit apartament ple de llibres en dotze idiomes i rodejat de parents que en parlen gairebé la mateixa quantitat.
Quan Oz tenia dotze anys, la seva mare es va suïcidar, una tragèdia que va canviar la seva vida. Va abandonar la família i la comunitat de somiadors, erudits i fracassats homes de negocis en què vivia i es va unir a un quibuts, va canviar de nom, es va casar, va tenir fills i, finalment, es va fer escriptor, així com participant actiu en la vida política d’Israel.
Un relat de cultures i vides en conflicte, de sofriment i perseverança, d’amor i de foscor.
Amos Oz, Premi Príncep d’Astúries de les Lletres 2007 (1939) Nascut a Jerusalem, és un dels més brillants escriptors israelians. Algunes de les seves obres s’han traduït al català: El meu Mikhael, El mateix mar, Una pantera al soterrani, La bicicleta de Sumkhí, Inesperadament al fons del bosc i Contra el fanatisme, les dues darreres publicades per La Magrana. Ha estat guardonat amb nombrosos premis: Premi Bialik de Literatura (Israel, 1986), Premi Femina al millor llibre estranger (França, 1988), Premi de la Pau (Frankfurt, Alemanya, 1988), Premi Israel de Literatura (Israel, 1998), Premi Internacional Catalunya (2004), Premi Goethe (Frankfurt, 2005) i Premi Príncep d’Astúries de les Lletres (2007). La seva obra ha estat traduïda a una trentena de llengües.
