Diumenge, 20 de juny de 2021 - Edició 1060
La República

Una carta demana a l’Ajuntament de Barcelona restituir les columnes de Puig i Cadafalch

Una carta demana explícitament a l’Ajuntament de Barcelona que les torres de Puig i Cadafalch es restitueixin al seu lloc i posició originals que el mateix arquitecte dissenyà. El document ha estat signat per personatges destacats de la societat civil catalana com els periodistes Víctor Alexandre, Vicent Partal, Pilar Rahola, Miquel Sellarès i Vicenç Villatoro, o  Oriol Bohigas, president de l’Ateneu Barcelonès, els escriptors Josep M. Espinàs i Isabel-Clara Simó; també Jordi Porta, sociòleg, president d’Òmnium Cultural i els polítics Jordi Portabella i Xavier Trias Vidal de Llobetera.

Redacció
Redacció 26/01/2008

Aquesta és la carta enviada a l’Ajuntament de Barcelona reclamant restituir les columnes de Puig i Cadafalch al seu lloc i posició.

Benvolgut Alcalde,

El projecte d’urbanització de Montjuïc, amb tots els palaus i avingudes fou un projecte per a una Exposició Internacional d’Indústries Elèctriques, redactat per Josep Puig i Cadafalch, el 1916. Puig elaborà un projecte molt ambiciós i detallat amb la definició precisa dels palaus, avingudes, places, escales i columnates (fixades en tot detall fins al mil·límetre com encara es pot comprovar en les cotes que resten gravades als grans definidors dels replans principals), inclosos els elements arquitectònics i decoratius que l’ornaven.

El gran rectangle de 500 per 400 metres de la part baixa de l’actual àrea de la Fira de Mostres, el travessà amb la que ll anomenà Avinguda Triomfal (actual avinguda de la reina Maria Cristina), la més ampla avinguda de Barcelona de 100 metres perllongant-la muntanya amunt a través de sengles escalinates simètriques i creuant-la de punta a punta amb una gran plaça de 80 metres de fondària, que no és altra que l’actual emplaçament de la Font Lluminosa. Al centre d’aquesta gran creu urbanística, definida pel buit espaial que emmarquen les façanes dels palaus de l’entorn, plantà les quatre grans columnes jòniques de 20 metres d’alçada com a símbol monumental de la bandera catalana.

L’enderroc que el primer dictador militar espanyol del segle XX efectuà d’aquestes quatre barres columnars, constitueix en negatiu el reconeixement del gran encert que l’esmentat monument tenia. Per tant, la lògica més elemental en positiu i el sentiment natural de pertinença a la nostra terra, demanen tornar a aixecar-les a la seva posició frontal, a l’espai anomenat actualment plaça Marquès de Foronda.

En la qüestió de la restitució de les columnes al seu lloc i posició, un dels principis bàsics de la disciplina de la restauració arquitectónica reconeix la doble dimensió dels valors de tot monument: els històrics i els estètics.

Pel que fa als primers, està clar que el sentit més elemental de justicia exigeix reparar el doble atemptat polític i artístic produït a la nació catalana amb la destrucció d’un dels seus símbols més preuats.

Respecte a les consideracions estètiques ha sorgit el debat sobre si les columnes en posició frontal destorbarien d’alguna manera la visió de la Font Màgica. Ben al contrari, el monument tindria visibilitat máxima des de qualsevol punt de l’avinguda principal d’accés. I resaltaria els jocs d’aigua quan la font estigués funcionant.

En cap cas, mai no s’han de posar de costat, com equivocadament ha estat suggerit. Els valors històrics permeten resoldre la qüestió de manera clara.

Per totes les raons exposades, els i les sotasignants, representants de les principals professions i estaments implicats en el tema, li demanem LA RESTITUCIÓ EN POSICIÓ FRONTAL DE LES QUATRE COLUMNES, TAL COM VAN SER DISSENYADES I AIXECADES.

Barcelona, 7 de juny de 2007