- Publicitat -
Ho apuntàvem en un article el 5 de gener, el que interessa al bloc republicà és una investidura a llarg termini, el desgast al qual està exposat el Gobierno de Rajoy, amb tres fronts -econòmic, polític i judicial- exigeixen que Junts per Catalunya, ERC i la CUP remin en una mateixa direcció per fer efectiva la República. Si ho analitzem, des que el Parlament s'ha constituït, el sistema judicial s'ha vist sobrepassat pels moviments de Puigdemont a Europa, el Consejo de Estado ha aconsellat al Gobierno no tirar endavant la impugnació de candidat de JxC davant la flagrant manca de separació de poders i el Constitucional ha sofert pressions de l'executiu espanyol per evitar la investidura que qui va cessar fa tres mesos.
La situació s'escapa de les seves mans. Aquests tres fronts que s'han produït en només una setmana, i que s'agreujaran a mesura que passin els dies, van acompanyats d'una gravetat econòmica evident. Calen aprovar uns pressupostos amb més retallades i amb les pensions com un problema majúscul. És un context on l'únic que ha de fer el republicanisme, l'únic, és mantenir-se ferm en una idea. El problema és que són tres partits amb tres estratègies.
Junts per Catalunya persistirà en la investidura de Puigdemont, però no pel fet de ser Puigdemont, sinó pel que representa la seva figura institucional: la presidència. ERC prioritza el retorn del control de les institucions, però no per desplegar la República immediatament i plantar-se de nou davant un jutge, sinó per ampliar la base i anar recuperant espais de poder per tenir una relació de tu a tu amb l'Estat. La CUP vol oficialitzar la Declaració d'Independència del 27 d'octubre, fer efectiu el mandat popular de l'1-O. Tres estratègies que xoquen, discrepen, s'enreden, es desentenen i, el pitjor de tot, són unilaterals.
El que va passar ahir es podia evitar si hi hagués una relació transparent entre les tres forces i amb un missatge únic. L'esgotament que provoca veure aquests càlculs partidistes és cada vegada més evident, i ho és perquè cada vegada que ha fet falta anar a les urnes els votants han respost. Ho és perquè cada vegada que hi ha una mobilització, la gent hi és. Perquè cada vegada que cal ampliar la base social els voluntaris hi són.
Les sensacions que es van desprendre dels fets de Ciutadella són les d'un moviment que demana dignitat, que vol acció i està fart de l'especulació, el càlcul, el moment perfecte, el dia històric, la jugada mestra o el gest magistral. Perquè per veure aquest tipus de coses ja tenen a Leo Messi al Camp Nou cada quinze dies. Hi ha presoners polítics i hi ha exiliats que varen ser cessats per fer efectiu un mandat democràtic. El 21-D és un altre mandat, si aquells que varen escollir els catalans no poden ocupar el càrrec que li van donar les urnes, sentint-ho molt, no hi ha càlcul. Noves eleccions, desgastar i evidenciar que l'Estat nega el dret dels catalans a escollir els seus governants. Fer explícit que la voluntat dels votants no es torça ni es posa a disposició dels desitjos d'un statu quo que veta la presidència de qui vol i com vol.
Publicitat
