Dilluns, 21 de juny de 2021 - Edició 1061
La República

Un terç dels treballadors catalans no arriba als mil euros de salari

Les taules de negociació dels convenis col·lectius comencen a treure espurnes. L’ofensiva de CCOO i UGT per aconseguir un salari base de 1.000 euros a Catalunya al mes pren cada vegada proporcions més importants. No és para menys, ja que un de cada tres treballadors cobra una nòmina inferior a aquesta quantitat, és a dir, no arriba a ser mileurista. Vegeu detalladament com 1 de cada tres catalans no arriben a finals de mes.

Redacció
Redacció 17/07/2007

La batalla pels 1.000 euros afecta a Catalunya a 1,1 milions de inframileuristes, que es queden solament amb 250 euros disponibles al mes una vegada restades les despeses de primera necessitat, sense contar hipoteca. Aquesta és la conclusió d’un estudi realitzat per UGT per a fonamentar les seves reivindicacions en la negociació col·lectiva.

Els també anomenats micromileuristes es deixen un 70% del salari al pagar factures bàsiques, com el menjar, la roba, un pis llogat a mig fer i el mobiliari. Per a un treballador que percebi 835 euros nets al mes, la part proporcional del lloguer de l’habitatge que ocupa més els rebuts d’aigua, electricitat i altres generats pel pis sumen 343 euros mensuals, un 41% de tots els seus ingressos.

El dia a dia de la despesa d’un català

El següent capítol de despesa és el d’alimentació, al que es dediquen gairebé 167 euros, equivalents a un 20% del sou, segons l’estimació realitzada per UGT sobre la base de l’enquesta salarial i a la de pressupostos familiars de l’Institut Nacional d’Estadística. La següent de les necessitats bàsiques és la roba i el calçat, amb 44 euros, un 5,3% de la nòmina. I després 31 euros en concepte de mobiliari i objectes de la llar. Una vegada descomptats aquestes despeses imprescindibles, a la guardiola dels micromileuristes queden 250 euros per a altres despeses. Si descomptem uns 80 euros en transport, aplicant el terme mitjà estadístic de les enquestes, resulta que el 80% dels ingressos d’aquest col•lectiu s’han esfumat. Amb el romanent, els micromileuristes que resulten del retrat estadístic destinen vuit euros a despeses sanitàries, 11 euros a comunicacions, 42 a espectacles i oci, vuit més a educació, 50 a algun menjar o a prendre una copa fora de casa i, finalment, set euros a tabac i begudes alcohòliques.

“Amb aquests ingressos, la vida en parella no és per gust, sinó una necessitat per a viure”, afirma Eva Granats, secretària de Política Institucional de la UGT de Catalunya. L’estudi posa com exemple l’abisme que separa els ingressos d’aquest col•lectiu de la possibilitat de pagar una quota mensual de 908 euros per una hipoteca de 180.000 euros a un tipus fix del 5% durant 35 anys. “La dignitat dels salaris -afegeix Granats- és més que una reivindicació sindical o corporativa, és una necessitat social d’equilibri. La gent ho passa malament per a arribar a fi de mes. Estem construint un castell sense fonaments, amb una base d’empleats poc qualificats”.

Reaccions al govern

La consellera de Treball, Mar Serna, aporta la solució al conflicte d’interessos: “Està clar que pujar el sou perquè si presenta molts problemes. Ha de ser una mesura que aporti una mica, per exemple més productivitat i competitivitat a l’empresa lligant-lo a la consecució d’objectius”. A més, segons Serna, les millores salarials poden pal•liar la rotació de personal, i els consegüents costos que sofreixen moltes empreses per l’abandó de treballadors que prefereixen altres ocupacions. Per a augmentar efectivitat en els augments de les nòmines, la consellera afirma que un increment del salari mínim interprofessional (SMI) que fixa el Govern central empenyeria a l’alça els sous més baixos. L’Executiu té previst pujar el SMI dels 570 euros actuals a 600 l’any pròxim, el que obligarà a incrementar els sous que no arribin al mínim legal.