Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Un país de famílies

|

- Publicitat -

Un dels canvis socials més intensos que ha viscut Catalunya durant les últimes dècades és l’aparició de modalitats de família que van més enllà de la tradicional de pare, mare i fills. Són realitats noves fruit dels nous temps com les famílies monoparentals, homoparentals, nombroses, reconstituïdes… Noves famílies que requereixen altres polítiques de suport perquè puguin portar a terme la tasca que fan totes les famílies: estimar els seus fills, educar-los i ajudar-los a ser feliços.

Fruit de la segona transició demogràfica, les famílies a l’Europa occidental han anat disminuint el nombre de fills. De la família tradicional amb pares i fills que convivien en una mateixa casa (on fins i tot hi podien residir també els avis o altre parents), hem passat a l’augment de la tipologia de famílies actuals fruit de canvis socials intensos com: la secularització de la societat i el menor pes de l’església, l’entrada de la dona al mercat de treball i horaris menys racionals que impossibiliten la conciliació entre temps laboral i familiar.  

Publicitat

D’aquí que avui trobem al nostre país llars unipersonals, matrimonis sense fills, famílies monoparentals, parelles de fet i tantes altres que dibuixen un escenari de cromatisme ric que demanda noves respostes per part de les administracions públiques.  

Lluís Flaquer, el pioner en l’estudi de la sociologia de família a Catalunya

Un dels experts més importants en l’àmbit de la realitat familiar a Catalunya és el professor de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Lluís Flaquer. El professor Flaquer és l’autor, entre d’altres, de l’estudi Les polítiques familiars en una perspectiva comparada, publicat per La Fundació La Caixa, el qual segueix sent un document de referència per a tots aquells que vulguin endinsar-se en el coneixement de la realitat familiar a diferents països d’Europa i quins són els diferents serveis d’atenció a les famílies que aquests apliquen.

Les famílies a Catalunya

Fent un cop d’ull ràpid a l’IDESCAT (any 2007) veiem com es reparteixen les llars familiars al nostre país: de llars unipersonals o amb dues persones o més en comptem 627.600. Mentre que el gran conjunt (llars amb parelles sense fills, parelles amb fills, mares soles amb fill, pares sols amb fills…) arriba a la xifra de 2.114.000. Xifres que mostren una realitat diversa i canviant que cal saber entendre des dels poder públics per poder oferir els serveis de suports necessaris perquè tots els tipus de famílies tinguin accés a ajudes i puguin desenvolupar la seva tasca en un marc d’igualtat d’oprtunitats.

Juntament amb aquestes dades cal citar que estudis recents parlen que a Catalunya podria haver-hi unes 400.000 famílies monoparentals, les quals durant els últims anys han fet sentir la seva veu per reivindicar ajuts i suports. Aquestes famílies estan agrupades al voltant de la Federació de Famílies Monoparentals de Catalunya. Per altra banda, les famílies nombroses fa temps que reben atencions per part de les administracions públiques a través de la proposta de llei, de caràcter estatal, de protecció a les famílies nombroses que el Parlament de Catalunya va presentar al Congrés dels Diputats.

Reptes actuals de les famílies

L’augment de l’esperança de vida, la incorporació de la dona al mercat de treball i la necessitat de conciliar vida laboral i familiar són alguns dels nous reptes als què s’han d’enfrontar les famílies. Per això és necessari seguir vetllant i impulsant mesures de suport que els ajudin a millorar la seva qualitat de vida. En aquest sentit és bàsic seguir desplegant la Llei 18/2003, de 4 de juliol, de suport a les famílies.

Les mesures a impulsar, però, han d’anar referides a diferents àmbits i han de donar resposta a necessitats diverses: han de fomentar la solidaritat intergeneracional, la promoció de la dona i la protecció dels infants i els adolescents, l’ocupació i el dret al treball, l’educació, la cultura, el medi ambient, l’habitatge, la salut i la sanitat pública, entre d’altres.

Serveis de proximitat i lluita contra la pobresa infantil

Per últim és imprescindible que els organismes públics posin en marxa mesures que ajudin a donar resposta a les càrregues econòmiques a les què han de fer front les famílies (sobretot ara en temps de crisi), a través del manteniment de les prestacions econòmiques i ajuts diversos. I, sobretot, és imprescindible mantenir i augmentar els serveis personals de proximitat: llars d’infants, serveis de guarderia, cangurs… per ajudar a fer possible la conciliació de la vida familiar i laboral dels pares i mares d’avui en dia.

Tots aquests serveis i prestacions són bàsics per a fomentar la igualtat d’oportunitats al nostre país i per a donar protecció econòmica a les nostres famílies, i ajudar a combatre així un dels fets més preocupants de les societats occidentals actuals: la pobresa infantil. Desgraciadament, la pobresa en l’edat infantil és fruit d’un procés d’exclusió dels adults que formen part de la unitat familiar i, en moments com els actuals, està creixent per culpa de la inestabilitat i la precarietat laborals i l’atur de llarga durada. Un fet que, a més a més, pot generar dèficits cognitius perennes i que afecta, sens dubte, la cohesió social del país.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut