- Publicitat -
Un comitè d'experts de les universitats de París, Ginebra, Minho i Washington defensen en un informe que la llei pel referèndum de l'1-O “respecta adequadament els estàndards internacionals”. En el text afirmen que des de la perspectiva del dret internacional, “sembla clar” que no hi ha cap tipus de prohibició que impedeixi a una entitat subestatal decidir el seu destí polític “consultant la voluntat de la seva gent”.
A més, apunten que en el cas de Catalunya, “davant la negativa persistent de les autoritats espanyoles” per fer front a la reclamació d'exercir el dret a decidir, el referèndum es presenta com la manera “més legítima” de fer-ho.
Context polític i social
Els acadèmics, que analitzen el context polític, social i legal per explicar com s'ha arribat fins a l'anunci d'un referèndum d'autodeterminació, asseguren que el dret a decidir es basa en “fonaments polítics, morals i filosòfics sòlids”.
Assenyalen que si bé els arguments de les autoritats espanyoles per denegar el referèndum “són legals”, l'ordre jurídic constitucional espanyol “no es pot interpretar fora dels seus contextos europeus i internacionals”. En aquest sentit, afirmen, ni el dret internacional ni la pràctica internacional prohibeixen l'exercici del dret a l'autodeterminació per part de Catalunya.
En l'informe mencionen que, per contra, hi ha una “pràctica extensa i recent” que mostra l'aparició de nous estats a Europa. “Fins i tot sense l'aprovació de l'estat primari”, matisen. Insisteixen que el procés d'interpretació constitucional ha de tenir en compte els valors europeus com “el respecte a la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l'estat de dret i el respecte dels drets humans, inclosos els drets de les persones que pertanyen a minories”, com recull el Tractat de la Unió Europea.
Dins o fora de la UE?
En declaracions a l'ACN, un dels autors de l'informe, el professor de Dret Internacional i Europeu de la Universitat de Ginebra Nicolas Levrat, recorda que els estats de la UE han reconegut nous estats que “van esdevenir-ho per autodeterminació fins i tot en contra de la voluntat” del seu estat original.
“Fins i tot han acceptat dins de la UE estats que van ser independents amb referèndums fets contra la voluntat de l'estat anterior”, afegeix, citant Croàcia o els tres països bàltics.
Publicitat
