‘Mentre l’Estat tingui aquesta mentalitat, serà difícil que això canviï perquè hauria de buscar finançament per un altre camí’, ha explicat. Segons Solà, la gestió del Prat hauria de ser a través d’un consorci amb participació d’empreses privades, d’ens locals i de la Generalitat. ‘Com més a prop del territori estigui la gestió de l’aeroport millor. Això és el que passa a la resta d’Europa’.
Balanç positiu de la T1
Tanmateix, Solà ha valorat positivament el funcionament de la T1 durant el primer any i l’ha destacada ‘com una infraestructura molt necessària pel desenvolupament sostenible de l’aeroport a causa de la insuficiència i la ineficiència que arrossegava la T2’. Segons aquest expert, el problema de la T1 ha estat que s’ha posat en funcionament en un moment de recessió del trànsit aeri, que s’ha situat per sota dels 30 milions de passatgers anuals.
La inauguració de la T1 ha permès al Prat funcionar d’una manera ‘més eficient’ des del punt de vista de la mobilitat i ha avançat que ‘el gran impacte de la nova terminal està per arribar, ja que ofereix un potencial de creixement durant els propers anys’. A diferència de molts aeroports europeus, que es troben ‘saturats’, l’Aeroport de Barcelona ‘té bones perspectives d’expansió, en especial quan estigui rehabilitada la terminal antiga, i pugui arribar a acollir entre 50 i 60 milions de passatgers a l’any, el doble de la seva capacitat actual’.
La manca de restriccions a curt termini, poden convertir el Prat en un aeroport ‘atractiu per moltes companyies que tinguin dificultats per operar en altres aeroports més saturats en els propers 10 o 15 anys’, especialment després que Iberia hagi apostat per Madrid-Barajas com el seu ‘hub’ europeu i hagi abandonat pràcticament el Prat.
Sistema aeroportuari català
Per últim, Solà ha demanat que la gestió del sistema aeroportuari català també es faci de manera descentralitzada, ‘amb Barcelona com a aeroport principal i Girona i Reus jugant un paper subsidiari, però important, especialitzant-se en línies de ‘baix preu’. Això, ‘permetria gestionar els aeroports com empreses, competint entre ells, amb la implicació també dels ens locals d’aquests territoris’, i superar així l’actual model, en què el Prat, ‘a partir de l’estratègia d’Aena, s’ha convertit en un aeroport subsidiari de Barajas’.
