Dissabte, 24 de juliol de 2021 - Edició 1094
La República

Un estudi assegura que la MAT és necessària per Girona però revela que soterrada costaria la meitat

Un estudi encarregat pel Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient (CILMA) conclou que una línia de 400 kV és ‘necessària’ a les comarques gironines. Segons el coordinador de l’informe, Josep Codony, hi ha tres premisses inicials que recolzen aquesta conclusió. El consum local que ha fet que la xarxa actual tingui una ‘saturació important’, el pas del TGV pel territori i la necessitat d’interconnectar xarxes per transportar electricitat demostren que la línia de Molt Alta Tensió (MAT) s’ha de construir.

L’estudi també conclou que el tram d’uns 50 quilòmetres que passa per la demarcació pot ser ‘perfectament soterrat’.

Redacció
Redacció 11/10/2008

Tot i que Codony ha detallat que l’abastiment energètic pel TGV es podria fer ‘perfectament’ amb una línia de 220 kV seria necessari tenir-ne una exclusivament pel tren. Aquest fet sumat a l’actual estat de ‘deteriorament’ de la xarxa elèctrica de les comarques gironines són les motivacions principals que els porta a afirmar que a la demarcació cal una línia de 400 kV.

El president del CILMA, Lluís Lloret, ha afirmat que ara ‘el debat’ està en concretar de quina manera s’ha de fer aquesta línia. En aquest sentit, l’estudi confirma que tant per possibilitats tècniques com econòmiques la MAT pot ser ‘perfectament soterrada’ i, de fet, afirmen que és més aconsellable que fer-la passar de forma aèria.

L’estudi, que ha elaborat un equip d’enginyers industrials ha analitzat la viabilitat tècnica i econòmica de construir la MAT de forma soterrada. L’anàlisi no inclou el tram entre Sentmenat-Bescanó i se centra en el ramal que porta fins a Riudarenes i en l’estesa de línia que arriba fins a l’Alt Empordà.

Una de les novetats d’aquest estudi és que l’apartat de viabilitat econòmica inclou, per primer cop, els costos indirectes que suposa la MAT. Quantifica elements com la pèrdua de valor de les propietats pròximes a la línia o la devaluació del patrimoni que es pot lligar a futures generacions així com ‘l’estima’ que els ciutadans tenen cap a aquests ‘símbols’ naturals i patrimonials o la pèrdua de competitivitat del sector turístic.

A l’estudi hi han col·laborat membres de la facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona (UdG). En aquest sentit, han contraposat les xifres de construcció de les dues alternatives –aèria o soterrada- de la MAT tenint en compte només els costos directes o incloent-hi també els indirectes.

Tenint en compte només els costos directes, construir la MAT de forma soterrada multiplica per 12 el cost de la construcció de la línia de forma aèria. En canvi, si també s’hi sumen els costos indirectes la diferència es redueix i la MAT soterrada costa menys del doble que aèria. Els tècnics han xifrat en una pèrdua de 2 MEUR el quilòmetre per les propietats pròximes a la MAT.

Per calcular el valor paisatgístic i patrimonial, han pres com a referència l’informe de Mario Monti que valorava en 6 MEUR el quilòmetre el valor dels Pirineus. ‘Si s’hi atribueix un valor que fos només de la meitat, la millor opció seria el soterrament’, ha detallat l’encarregada de la part econòmica de l’estudi, Anna Garriga.

En referència al ramal de gairebé 12 quilòmetres que s’estén fins a Riudarenes, l’estudi conclou que és viable fer passar la línia soterrada en paral·lel a l’Eix Transversal des de Sant Martí Sapresa fins a l’aeroport. En aquest lloc s’instal·laria la subestació d’alimentació del TGV, i no a Riudarenes.

Pel que fa al tram entre Bescanó i Santa Llogaia, l’estudi proposa una alternativa al traçat aeri que planteja el soterrament total de la MAT aprofitant la traça de l’autopista AP-7, que s’elimini la subestació de Sant Julià de Ramis, que se suprimeixin les línies existents de 220 kV i 132 kV i que s’ampliï la subestació de Juià (Gironès) fins als 400 kV.

Pel que fa als costos per aquest tram, els de la instal·lació en rasa sumen 470,33 MEUR, en galeria de PVC 541,50 MEUR i en galeria de formigó 683,36 MEUR. La despesa del traçat aeri que Red Eléctrica ha posat sobre la taula és de 303,32 MEUR.

Per aquest motiu, Lloret considera que es construir la MAT de forma aèria respon només a ‘interessos econòmics’ i afirma que és el torn dels responsables polítics de tenir en compte l’afectació que té també al territori.

‘Queda clar que la millor opció no és l’aèria’, ha concretat Garriga que detalla que dir que és perquè és més barata és una ‘lectura econòmica interessada, incorrecta i socialment injusta’ perquè seran els ciutadans que viuen prop del pas de la MAT el que, amb el temps, acabaran pagant el cost econòmic que no es té en compte en la construcció de la línia.