Dissabte, 24 de juliol de 2021 - Edició 1094
La República

Un Boadella ressentit i rebotat diu ‘Adéu a Catalunya’

El nacionalisme català és l’origen dels seus mals. Albert Boadella, però, sembla haver trobat la seva aspirina en el nacionalisme espanyol. I és que no us perdeu aquest article si voleu saber una mica més sobre ‘Adéu Catalunya a Catalunya’, un assaig en el qual Boadella s’acomiada de la ‘lluita contra una tribu tancada en l’endogàmia i la paranoia’. Afirmacions com aquesta, parlant de la Fira de Frankfurt, formen part del seu redactat: ‘Ha estat un show perquè uns quants mamons del establishment català hagin viscut durant un any de preparatius’.

Redacció
Redacció 19/10/2007

Boadella, va presentar ‘Adéu Catalunya a Catalunya’, un assaig en el qual s’acomiada de la ‘lluita contra una tribu tancada en l’endogàmia i la paranoia’. Però ho fa en un vaixell en alta mar, en aigües espanyoles, per a no trepitjar terra catalana, a diverses milles de Barcelona que el va veure néixer al 1943.

Ahir, l’autor i director teatral presentava a Madrid la personalíssima crònica d’amor i de guerra amb la qual ha guanyat el premi ‘Espasa d’Assaig’, en la qual explica per què als seus 64 anys trenca del tot amb aquell jove que sentia calfreds a l’escoltar Els Segadors, quan encara creia que ser català era el millor que podia ocórrer-li a qualsevol habitant del planeta.

‘No hi ha tornada enrere; el meu adéu és definitiu. Col·locar Catalunya a la mateixa altura que Birmània en els meus sentiments ha estat un alliberament’. ‘Les pitjors ferides han estat les de la cinquena columna, quan el menyspreu i el rebuig al traïdor a la tribu, que sóc jo, es va introduir en el cercle de les amistats, de certs ambients familiars, fins i tot del meu propi entorn professional’.

En aquest públic comiat, Boadella diu adéu a Catalunya, a les institucions, a la política, però també a una ciutadania que no ha estat a l’altura de les circumstàncies, segons ell. ‘Hi ha una responsabilitat en la societat civil catalana: la minoria per acció; cremar retrats, per exemple, és propi de la insensatesa de la joventut, però la majoria per omissió’. Creu que molts catalans s’han emparat ‘emocional i patrimonialment en un territori abonat per uns estafadors especialitzats en falsificacions sentimentals, i no s’han atrevit a dir no’. Boadella no es mostra gens optimista sobre el futur, amb ‘un Govern central feble, que només ofereix premis a la natalitat, i un president català, José Montilla, que ha actuat amb la ferocitat del convers’. ‘Espanya ha perdut Catalunya’, afirma amb pessimisme. ‘Els catalans no tornaran a tenir un sentiment d’interès per Espanya’. Què queda? L’exili o el autoexili dintre del territori. Boadella passa moltes temporades en el sud de França, i manté la seva masia del segle XVI en el Baix Empordà. Allà hi està quan treballa amb Els Joglars. ‘Tinc una empresa com el qual té una companyia de mitjons en Taiwán, que no en ven ni un allí. A Catalunya he estat col•locat en l’apartat de morts civils’.

Sosté Boadella que el món de la cultura i l’art han caigut perillosament en mans de les institucions polítiques. ‘El pitjor en la cultura és pagar un tribut de vassallatge. La major part dels creadors prefereix la fantasia a la realitat’. I una de les realitats recents ha estat la Fira de Frankfurt i la presència d’escriptors catalans que escriuen en català. ‘El de Frankfurt ha estat una aquelarre provincià. Han anat a mostrar que no tenim res a veure amb Espanya, que no ballem flamenc ni pasadobles, en comptes de fer una demostració de bona literatura, que és el que convé, perquè, per descomptat, el major tret diferencial de Catalunya és el seu bilingüisme’. I afina més encara: ‘Ha estat un show perquè uns quants mamons del establishment català hagin viscut durant un any de preparatius’.