Fa 300 anys Felip V fixa a Madrid el «km 0» de les comunicacions de l’Estat. Un decret de 1761 finança amb pressupostos generals les sis carreteres preferents, les radials: els «camins reials». La resta de carreteres anaven a càrrec de qui hi estigués interessat. Els objectius polítics s’imposaven a la productivitat de l’economia. I així ha continuat fins avui.
Germà Bel ha entès que la manera més eloqüent de posar en evidencia l’obsessió centralista no és amb discursos ni opinions, sinó repassant amb gran rigor i precisió la història de les infraestructures. Al costat de l’autor, i amb una prosa amena i suggestiva, viatjarem pels camins de posta, les carreteres de Ferran VI i Carles III i l’Espanya del ferrocarril del segle XIX. Amb uns capítols reveladors sobre les autopistes, sobre el TAV -la gran obra faraònica de l’Espanya contemporània-, i sobre la gestió dels aeroports.
¿El TAV servirà per potenciar les ciutats per on passa o perquè la gent vagi a comprar i treballar a la capital? ¿Exercim la solidaritat aèria o Palma de Mallorca paga els aeroports de Madrid i Barcelona? ¿Té solució el desequilibri dels peatges a Espanya? ¿El desinterès pel corredor mediterrani porta a una economia de segona divisió?
