Malgrat que oficialment la guerra civil hagi acabat, Txetxènia continua essent avui dia un dels territoris més inestables d’Europa, quan les tensions entre independentistes txetxens i unionistes russos no només no han minorat, sinó que s’han fet més complexes amb l’entrada en escena de nous variables, com el radicalisme islàmic o l’elevat nombre de refugiats.
Txetxènia, avui
La República Txetxena ha simbolitzat durant els darrers anys la incapacitat dels successius governs russos de solucionar els múltiples conflictes nacionals i identitaris que hi ha dins del territori estatal, o a la seva frontera. Després d’una declaració d’independència, dues guerres i una victòria dels txetxens pro-Kremlin, avui és un territori amb una democràcia teòrica, una violència diària i un model negatiu per a les repúbliques veïnes d’Ingúixia i Daguestan.
La situació de conflicte congelat fa que no sigui fàcil preveure’n una sortida a curt termini. L’administració txetxena oficial, liderada pel president Ramzan Kadirov, és obertament pro-russa, i es vanta de comptar amb una de les societats més participatives en eleccions de totes les repúbliques de la Federació. Els percentatges de suport del partit majoritari, el Rússia Unida de Vladimir Putin, sempre són superiors al 80%, mentre que la participació registrada rarament baixa del 90%, xifres que no es reprodueixen a cap de les considerades democràcies arrelades d’Europa occidental. Pocs dies abans de les eleccions parlamentàries a la República, Kadirov va bromejar dient que la participació seria “del 100% o encara més elevada”. Vegeu la notícia a Prague Watchdog.
D’altra banda, el que avui és l’oposició txetxena independentista, després de la caiguda de la URSS va declarar la plena sobirania del país, que va Governar entre 1991 i 1994 amb Djòkhar Dudàiev com a president. Després de la segona guerra txetxena entre les tropes russes i la guerrilla independentista (1999-2000), que va dur els unionistes al capdavant de l’executiu i va tornar a Txetxènia l’estatus de subjecte federal, els independentistes van crear un Govern a l’exili, amb el president laic Aslan Maskhàdov -assassinat el 2005-.
La complexitat del conflicte txetxè es va fer encara més evident quan l’any 2007 Doka Umarov, un dels principals líders rebels, proclamés l’Emirat Caucàsic -del qual ell en seria l’emir- i passés a considerar la República txetxena una província (vilaia) més de l’Emirat. Això ha fet que actualment la resistència txetxena visqui dividida entre un sector islamista i un sector laic, tot i que sigui el primer el que té més visibilitat, a causa de les seves continuades accions armades. Vegeu més informació sobre la història recent de Txetxènia a MónDivers.
Entre els problemes més greus de la Txetxènia d’avui, doncs, hi situem la violència, que afecta la major part de la societat i que es pot considerar que viu un espiral més enllà de la confrontació política, amb xifres elevades de segrestos, assassinats i robatoris; la manca d’una democràcia real, com repeteixen els observadors internacionals després de cada elecció, i talment com evidencien els propis resultats; l’incompliment dels drets humans, certificat per periodistes independents com Anna Politkòvskaia, ONG com Memorial i ens jurídics, com el Tribunal Europeu dels Drets Humans; i l’amenaça d’un creixent islamisme radical, que a poc a poc s’apropia del sentiment d’impotència dels txetxens -i bona part dels altres pobles nord-caucàsics- contra la impunitat de les autoritats russes. Aquí hi hem d’afegir encara l’enorme nombre de desplaçats interns -es calcula que mig milió de persones viuen en camps de refugiats- i refugiats als països veïns, i una economia greument malmesa per les guerres. Més informació a Nationalia.
Dades generals
Població: 1.103.686 habitants (2002)
Superfície: 15.300 km2
Institucions: Govern de la República Txetxena, Parlament i Consell d’Estat
Ciutats importants: Grozni (capital), Gudermes, Khapkha-Marta (Urus-Martan), Xela (Xali)
Administració estatal: Federació Russa
Llengua territorial: txetxè i nogai
Llengua oficial: txetxè i rus
Data de la festa nacional: 6 de setembre
Cultura religiosa: islam sunnita
*Nationalia és un diari digital d’àmbit europeu, especialitzat en nacions sense estat, llengües minoritzades i pobles no representats. Està impulsat pel CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions), i s’actualitza diàriament en català i anglès.
