Els detalls que es coneixen dels dos vaixells romans és que un traslladava àmfores de vi procedents del Maresme i que l’altre duia vi cuit barrejat amb fruits (l’anomenat fructum) procedent d’Andalusia. En aquest segon cas, s’ha aconseguit recuperar la part superior d’una àmfora que encara conserva les restes de la resina amb què les folraven per evitar que s’evaporés el vi.
Pel que fa al vaixell medieval, els arqueòlegs encara no disposen d’informació suficient, tot i que el director del Centre d’Arqueologia Subaquàtica, Xavier Nieto, ha explicat que guarda alguna relació amb Venècia.
La troballa d’aquests vaixells ha estat possible perquè un col·laborador del CASC va donar l’avís el passat 2004 de què hi havia restes arqueològiques en aquesta zona. Els treballs que durant el setembre i fins a finals d’octubre es duran a terme en aquesta zona de Begur seran per fer una prospecció que permeti retirar el metre de posidònia que manté enterrades les restes dels vaixells i també el nucli central del material que resta submergit.
En aquests casos, segons ha explicat Nieto, la fusta dels vaixells es troba en avançat estat de descomposició al tractar-se de material orgànic. ‘Aquella estructura del vaixell que no hagi quedat enterrada per la sorra se l’hauran menjat els animals’, ha indicat. Per a arribar fins a l’estructura dels vaixells Nieto creu que seran necessàries tres o quatre campanyes més de dos mesos cadascuna.
Fins al moment, han pogut trobar dues àmfores senceres (una d’època preromànica), una llàntia que encara conserva la marca de la flama, una banya d’animal que en els vaixells romans s’acostumava a usar d’amulet i alguns trossos de copes i plats de ceràmica. Ara tots aquests elements seran dessalats al laboratori per tal de procedir a la seva datació més exacta.
Noves pistes sobre Empúries
Un altre punt de treball durant la campanya ha estat el jaciment d’Empúries. Fa cinc anys endarrere es va descobrir sota l’aigua, davant de la Neàpolis d’Empúries, un port romà. Aquesta descoberta ha fet canviar la concepció que fins llavors es tenia d’aquesta zona ja que s’ha comprovat que l’enorme dic que es veu des de la platja -i que és conegut com el ‘moll grec’- ha resultat ser una part de la muralla romana que tancava la ciutat i servia per defensar el port, que es troba sota aigua.
Gràcies a la campanya feta a la zona durant els mesos de maig i juny s’ha aconseguit trobar la cara interior del dic del port que tancava la infraestructura per l’est. El dic estava format per gran pedres que s’havien col·locat al fons del mar per a marcar una zona de càrreca i descàrrega. Per les dades que han aconseguit recopilar i, segons el què ha explicat Nieto, el seu període màxim d’utilització s’ha de situar entre els segles II i I a.C.
A banda d’aquestes troballes, Nieto ha volgut destacar també la importància de la formació que es dóna a bord del Thetis. Aquesta campanya, que ha durat sis mesos, han passat pel vaixell del CASC 53 estudiants de tot l’estat espanyol i també de països com Itàlia, Mèxic o EUA. Actualment no hi ha cap universitat a l’estat que ofereixi l’especialitat d’arqueologia subaquàtica i, per això, les pràctiques al Thetis són una de les poques maneres d’introduir-se en aquest món.
