Dijous, 29 de juliol de 2021 - Edició 1099
La República

Tripartit i CiU pacten una proposta per reformar el TC espanyol i aturar la sentència sobre l’Estatut

El tripartit i CiU han acordat finalment un text per presentar al Senat amb l’objectiu de reformar la Llei del Tribunal Constitucional espanyol (TC) i frenar així una sentència que retalli l’Estatut. Entre els punts que inclourà aquesta iniciativa destaca el cessament en sis mesos dels magistrats amb el mandat caducat, però també l’establiment d’una majoria mínima de vuit magistrats per dictar sentència sobre estatuts. A més, s’establirà un termini màxim de deliberació del tribunal, encara per determinar, i s’inhabilitarà l’alt tribunal per emetre sentències interpretatives. L’acord proposa que les mesures entrin en vigor immediatament per poder aturar la retallada de l’Estatut però perquè el text prosperi caldrà que el PSC aconsegueixi ‘convèncer’ el PSOE.

Redacció
Redacció 17/05/2010

Una reunió de més d’una hora ha servit perquè els partits catalans hagin tancat un acord en els continguts que ha de tenir la proposta de reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional espanyol (LOTC) que portaran al Senat. En les últimes hores, les declaracions polítiques donaven a entendre que l’acord no arribaria encara aquest dilluns, però les quatre parts ja s’han posat d’acord sobre els punts essencials que ha de contenir la reforma, a l’espera de la ratificació de les direccions dels partits i tancar alguns serrells. La discrepància es manté en com i quan portar-ho a la cambra alta.

Màxim de sis mesos amb el mandat caducat
L’acord en els continguts es basa en quatre punts. El primer passa per evitar que els membres del tribunal amb el mandat caducat puguin estar en aquesta situació més de sis mesos. Això suposa el cessament automàtic dels membres que portin més de mig any amb el mandat caducat. D’aquesta manera, es vol acabar amb el bloqueig actual en la renovació dels magistrats.

Majoria mínima de vuit magistrats i termini màxim per dictar sentència sobre estatuts
El segon punt endureix les condicions amb què el Constitucional ha d’emetre sentència sobre un Estatut. S’estableix la necessitat d’una majoria qualificada de vuit membres, segons ha explicat CiU, per dictar sentència. En aquests moments n’hi ha prou amb majoria absoluta. I es fixa un termini màxim pel qual els magistrats poden dictar sentència sobre un estatut. Fonts dels negociadors no han volgut aclarir de quin termini s’estaria parlant. Des de la federació nacionalista no es vol que sigui superior a un any. Aquest és un dels punts de la negociació que s’ha d’acabar de tancar en els pròxims dies.

Inhabilitar el tribunal per emetre sentències interpretatives
La proposició inclourà un tercer punt que pretén inhabilitar l’alt tribunal per emetre sentències interpretatives sobre estatuts. Tripartit i CiU consideren que no ha de ser el TC qui interpreti una llei, ja que pot vulnerar la voluntat del legislador, i que han de ser els parlaments qui interpretin la llei en el seu desplegament.

Mesures immediates
Finalment, per garantir que aquesta reforma serveixi per frenar els recursos presentats contra el text català, s’inclou un quart punt a partir del qual es vol garantir que les mesures anteriors entren en vigor de manera immediata. D’aquesta manera, es busca que la reforma del TC espanyol impulsada des de Catalunya no sigui només per al futur, sinó que també esdevingui un instrument per aturar una eventual sentència negativa del Constitucional.

L’acord és en els continguts, però les fonts dels diferents grups discrepen sobre la data de presentació de la reforma de la llei al Senat. CiU assegura que aquesta qüestió no s’ha tractat en la reunió d’aquest dilluns, mentre que des del PSC s’assegura que l’acord passa per entrar la proposició de llei al registre del Senat el dimarts 25 de maig, un dia després de la compareixença del president de la Generalitat, José Montilla, a la comissió general de comunitats autònomes del Senat. Una altra qüestió pendent és saber de quina manera s’escenificarà l’acord català.

Fonts del PSC s’han mostrat satisfetes pel que consideren un ‘principi d’acord’ sobre els continguts, tot i que han recordat que encara han de tenir l’aval de les direccions dels partits. Els socialistes han remarcat que l’acord dóna compliment al termini que fixar la resolució aprovada pel Parlament i que va en la línia del que demana Catalunya. És a dir, que un Estatut ‘no és una llei més’ i ‘no pot ser tractada com a tal’.

A les mans del PSOE
Una de les incògnites és saber ara quina serà la postura del PSOE, un cop s’ha conegut el contingut de la posició catalana. Precisament, el viceprimer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha estat present aquest dilluns al matí a la reunió de l’executiva del PSOE i a la tarda ha estat el representant del PSC a la trobada entre els partits catalans. Fonts d’ICV-EUiA s’han mostrat esperançats que el PSOE pugui donar suport a aquesta reforma, perquè és de ‘sentit comú’ i creuen que, si hi ha voluntat política, a finals de juny podria quedar acordada la reforma al Senat i al Congrés. Des de la federació nacionalista, però, s’han mostrat més escèptics sobre la possibilitat que el PSOE ho avali.

A més d’Iceta, han participat a la reunió Francesc Homs i Josep Maria Pelegrí per CiU, Patrícia Gomà per ERC, Jordi Guillot i Dolors Camats per ICV-EUiA, i la secretària del Govern, Laia Bonet.