Tresserras assegura que el nostre procés de construcció nacional hauria de ser compatible amb la posició de qualsevol demòcrata, però troba curiós que a l’Estat espanyol ‘hi hagi persones que la simple existència d’un fenomen històric viu com ara la cultura i la societat catalana els resulti incomodíssim. Llavors, la seva reacció és negar la realitat i inventar unes persecucions que transfereixen als altres els propis fantasmes’, assegura.
El conseller aposta per fórmules que ‘blindin la capacitat de decidir i ser sobirans’ a través d’una majoria democràtica dels ciutadans de Catalunya. Es mostra partidari de la independència, sempre que l’Estat resultant no copiï i caigui en els errors dels Estats actuals.
Respecte a la falta de poder polític, Tresserras assegura que en l’època de Pujol s’aconseguia ‘fer veure’ que teníem poder, i l’expresident era tractat ‘aquí i a fora com un veritable cap d’Estat’. La impunitat de l’Estat incomplint reiteradament una llei orgànica com és l’Estatut en el nou finançament expressa ‘els límits del nostre poder polític’, segons el conseller.
Ja en l’àmbit de la cultura, Tresserras assegura que esperen potenciar el Festival de Cinema de Sitges obtenint’ més complicitat per part de ‘sponsors’ privats’ i eixamplant-lo cap a altres àmbits relacionats amb el cinema fantàstic, com els videojocs. Referint-se a la futura llei del cinema, Tresserras troba totalment ‘anòmala’ la situació del català a les sales de projeccions. ‘El que està passant amb els nivells de català a les sales d’exhibició no té explicació: en un país en què l’audiència televisiva en català és del 30%, és una anomalia que el cinema no superi l’1%. A les ràdios s’està al 50% i a la premsa per sobre del 30%’, assegura.
Respecte a la reciprocitat amb el Canal 9 per tal de permetre les emissions de TV3 al País Valencià, Tresserras assegura que ‘el retard de la vicepresidenta Fernández de la Vega és una demora injustificada. He fet arribar repetidament el meu parer, que és compartit pel president de la Generalitat, que també ha fet gestions al respecte, i que espero que es resolgui de forma immediata. L’acord va ser amb el ministre Clos l’abril del 2007 i des de llavors, tant el govern del País Valencià com el Govern català estem pendents d’aquest Decret’, conclou.
