Divendres, 30 de juliol de 2021 - Edició 1100
La República

Els fundadors del PSAN es retroben per primer cop per commemorar els quaranta anys del partit

Els tres principals fundadors del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) -Joan Armet, Carles Castellanos i Josep Ferrer- es reuneixen avui per primera vegada en un acte públic per parlar del que va suposar l’existència del partit per a la política catalana, ara que n’ha fet quaranta de la seva fundació. Es trobaran a les set del vespre a la seu d’Òmnium Cultural, amb una fila zero formada també per d’altres fundadors i militants històrics de l’independentisme català.

Redacció
Redacció 12/03/2009

El PSAN va sorgir el 1968 com una escissió del Front Nacional de Catalunya (FNC), que durant el franquisme havia portat el pes de la lluita independentista. Joan Armet, Carles Castellanos i Josep Ferrer van contribuir decisivament a crear l’espai polític de l’esquerra independentista, fet sobre el qual debatran avui conjuntament amb el politòleg Roger Buch, moderador de la taula rodona.

Joan Armet fou el portaveu del partit a les instàncies unitàries, des de l’Assemblea de Catalunya al Consell de Forces Polítiques. Posteriorment fou fundador del Moviment d’Unificació Marxista (MUM), de Nacionalistes d’Esquerra i d’Iniciativa per Catalunya (ICV). Josep Ferrer és considerat el principal ideòleg del partit. Moltes de les seves aportacions teòriques foren recollides l’any 1978 en el llibre Per l’alliberament nacional i de classe. Posteriorment participà en la fundació de Nacionalistes d’Esquerra i de la Crida a la Solidaritat. Carles Castellanos fou un dels primers redactors de Lluita, l’òrgan portaveu del partit. El 1974 fundà el PSAN-Provisional i posteriorment Independentistes dels Països Catalans (IPC) i el Moviment de Defensa de la Terra (MDT).

Origen de l’esquerra independentista

El PSAN va néixer en un context polític mogut. D’una banda, l’esquerra europea vivia una profunda radicalització emmirallada amb les lluites d’alliberament, especialment d’Algèria i el Vietnam. De l’altra, l’antifranquisme català començava a tenir els primers èxits mobilitzadors, tant en la lluita estudiantil com en la lluita obrera.

Durant els darrers anys del franquisme i la transició, pel partit hi van passar un bon nombre de militants, molts dels quals van repartir-se en els anys posteriors en diversos partits, tant parlamentaris com extraparlamentaris. De les escissions del PSAN n’han sortit la majoria de grups que actualment defensen la independència i el socialisme als Països Catalans. En aquest sentit, la CUP de Berga ja va organitzar el 27 de novembre tota una jornada d’activitats per a commemorar l’efemèride (vídeo).