Diumenge, 8 de Desembre de 2019 - Edició 500
La República

Treballadors públics denuncien l’acarnissament del 155 amb el català

M.B| “Ha desaparegut el decret en que es demana explícitament el domini de la llengua catalana com a requisit fonamental i, ara,  no hi ha res que impedeixi que qualsevol persona amb titulació d'ensenyament i sense aquest domini es pugui presentar a unes oposicions d'ensenyament”. Amb aquestes paraules ha denunciat Mercè Lorente, representant de la JPDI per la Intersindical – CSC i membre de l'Institut d'Estudis Catalans, un dels impactes de l'aplicació del 155 en l'ensenyament i els drets lingüístics. “Hem tornat 30 anys enrere”, ha lamentat, referint-se a l'època en que s'incorporava el personal educatiu i després “ja se'ls deixava anys per aprendre”. Amb tot, ha posat de manifest que serà difícil actuar per resoldre-ho en unes oposicions “demanades per la gent des de fa tant de temps”. 

Redacció
Redacció 30/11/2017
Durant la seva intervenció en l'acte “Defensant la República! Plantant cara al 155!” celebrat aquest dijous a la Universitat Pompeu Fabra i organitzat per Intersindical-CSC, Lorente ha denunciat el “trencament” de la normalització pel que fa a la presència de la llengua catalana a l’administració per l'aplicació de l'article de la Constitució. De fet, ha manifestat que alguns dels decrets i lleis “tombats” per l'aplicació del 155 són “fonamentals per la normalització de la llengua” i -d'altra banda- ha recordat que “el 155 ha reforçat les actituds feixistes”, en referència a l'augment d'agressions físiques a persones “per parlar català”. 

Pel que fa al dia a dia de l'administració, “acostumada a funcionar amb una llengua” i que ara ha de traduir al castellà molts dels documents que genera, la lingüista ha recomanat “externalitzar les traduccions i passar la  factura al Ministeri”. D'altra banda, ha destacat que el 155 intenta, sobretot, “reduir les eines de comunicació” i ha recordat que dels 200 càrrecs cessats per l'Estat espanyol, aproximadament la tercera part tenen a veure amb tasques de comunicació: “un dels atacs més clars es fa a la visibilitat de la institució”.  

Lorente també ha parlat de com afecta l'usurpació de l'autogovern català a les universitats públiques, amb la intervenció dels seus comptes, i ha apuntat directament el “col·laboracionisme” de les entitats bancàries, “sense les quals no podrien fer-ho”. També ha instat les universitats del país -segons ha dit, totes excepte la Universitat de Girona presenten “un afany de normalitat”- a mobilitzar-se. 

Manca de sentit d'Estat
 
En nom de ServidorsCAT, ha parlat l'exprofessor de dret administratiu de la UPF i fundador del Col·lectiu Praga (juristes pel dret a decidir), Xavier Bernadí. “Ens manca sentit d'Estat, perquè fa més de 300 anys que no ens deixen comportar-nos com a tal, però com a servidors públics hem trobat a faltar dignitat institucional, reaccionar com a Estat”, ha afirmat per marcar el camí de cara a les eleccions del 21-D. En aquest sentit, Bernadí ha aclarit que tot i que la feina principal de ServidorsCAT “és ara”, “quan tinguem un nou govern encara farà falta”: “quan patirem de veritat serà l’any que ve”, ha sentenciat.  I és que, ha assegurat que no accepten el discurs d'una intervenció suau i que “la Generalitat només havia funcionat pitjor quan no existia”. “Hi ha tres grups pel que fa a la intervenció: uns als que no diuen gairebé res, uns extremament vigilats -com Exteriors, Interior o el CTTI- i un majoritari de vigilància mitjana” que afecta i alenteix totes les tasques ordinàries, segons ha explicat. 

D'altra banda, ha criticat: “amb el Govern cessat, el Parlament dissolt i eleccions convocades, com s’explica i justifica ara el155 i la intervenció econòmica si no és per castigar i humiliar?” i ha denunciat la indefensió jurídica de la Generalitat per defensar les institucions. A l'acte també han participat Clara Díez, de l'Assemblea en Defensa de les Institucions Catalanes (ADIC) i Roser Palol de l'Intersindical-CSC. 

Relacionats