Diumenge, 25 de juliol de 2021 - Edició 1095
La República

Tots units fem Laporta

Les eleccions a can Barça són com un taulell d’escacs. Ara tu em menges aquesta peça, adés jo et menjo l’altra. Però aquí la partida no es juga a dues […]

Redacció
Redacció 28/05/2010

Les eleccions a can Barça són com un taulell d’escacs. Ara tu em menges aquesta peça, adés jo et menjo l’altra. Però aquí la partida no es juga a dues bandes, sinó a tres: d’una banda, Alexandre Sandro Rosell. De l’altra, Jaume Ferrer. I, de l’altra, Marc Ingla.

L’escenari, vist en perspectiva, no és gens clar per al postlaportisme (altrament dit antisandrisme). Tant persones de l’entorn del delfí oficial, Ferrer, com l’autoproclamat hereu del ‘cercle virtuós’, Ingla, veuen que per separat els serà molt difícil d’evitar la victòria de Rosell que apunten les enquestes.

És per això que, a mida que avança la precampanya, cada cop hi ha més partidaris a les dues bandes del postlaportisme que aposten per la fusió. 

Els ferreristes Yuste i Perrín serien dels més proclius a pactar amb Ingla i poder presentar-se tots plegats davant del soci com els garants del model d’èxit de Joan Laporta. També hi ha alguna veu dins la candidatura Ingla que fa aquesta lectura, per bé que de moment és majoritària la idea que poden arribar a la presidència tot sols, o bé incorporant Ferrer dins la candidatura, però no pas a la inversa.

La data clau que marcarà un punt d’inflexió serà diumenge vinent, quan se sabrà quants avals ha aconseguit cada candidat. Llavors haurà arribat el moment de parlar, o no, de la fusió.

Però el principal obstacle per a aquesta candidatura unitària del postlaportisme rau, precisament, en el propi Laporta. Un pas enrere de Ferrer en pro del barcelonisme modernitzador que encarnen Ingla i Soriano seria rebut de la pitjor manera possible per part seva, com ja ho va ser quan Alfons Godall (llavors delfí oficial del laportisme) va decidir anar de número 3 del tàndem Ingla/Soriano. Llavors, Laporta no va tenir cap mena de pudor en repudiar públicament Godall.

Sembla ser que, per evitar que Laporta desenterri la destral de guerra contra aquesta candidatura unitària, una possible solució seria que Ferrer continués de número 1 i que Ingla i Soriano fossin els números 2 i 3. No s’estaria parlant llavors d’una absorció dels uns pels altres, sinó de la creació d’una nova plataforma en què tothom s’hi trobés còmode.

Laporta va ‘desheretar’ Godall no tant perquè va decidir anar de bracet de Soriano, sinó perquè va rebutjar encapçalar la llista. Tant llavors com ara, Laporta voldria fidelitat absoluta del número 1 de la candidatura a la qual acabi donant suport. Això, de moment, només ho garanteix Ferrer, ja sigui en solitari, ja sigui incorporant els exdirectius Ingla, Soriano, Godall i Vicens.