Manifestació Diada (setembre 2012):
Unió es va passar les setmanes anteriors a la manifestació que va suposar el tret de sortida al procés reivindicant que la marxa no havia de ser per la independència i dubtant de si assistir-hi. Al final, van anunciar que anirien a la mobilització però “pel pacte fiscal”. A última hora fins i tot s’hi va sumar Duran, però aquest aquest pretext: “Ja no és la manifestació en pro de la independència. És un acte d'afirmació catalanista. Encara més: no cal ni ser catalanista per anar-hi. N'hi ha prou de ser català”.
Eleccions anticipades (novembre 2012):
La campanya de les eleccions de 2012 va evidenciar contradiccions constants entre el programa de CiU i les declaracions de Duran. Per exemple, el líder democristià deia, just abans de la campanya: “No té sentit convocar un referèndum que no sigui legal. Jo crec que s’ha d’acceptar la legalitat. També va dir: “No hi ha una gran majoria de ciutadans a Catalunya que desitgin un escenari d’independència”. El resultat: davallada electoral imprevista de CiU.
Negociacions per formar govern (desembre 2012):
Mentre que el programa de CiU només permetia, per lògica, pactar amb ERC, Duran preveia apropar-se al PSC i deia en una piulada: “Que quedi clar que Unió no planteja un altre pacte que amb ERC i/o PSC”. També reflexionava: “El país va cap a la divisió: unionistes i independentistes, blanc o negre. Unió no pot identificar-se amb aquesta divisió. S’ha de superar”.
Declaració de sobirania (gener 2013):
El president d’Unió va trigar a encaixar que CiU i ERC havien pactat, i va rebutjar un dinar amb Junqueras per la polseguera que va aixecar el desenllaç del cas Pallerols. “Junqueras no és el meu soci”, va etzibar. A més, sobre la declaració de sobirania, va intentar que s’aigualís al màxim amb la insistència d’incloure ICV i PSC. “S’ha de reescriure [la declaració], començar la negociació de nou”, deia. També cridava a “fer modificacions en el document per a intentar que també el comparteixin ICV i PSC”.
Via Catalana (setembre 2013):
En la mateixa disjuntiva que l’estiu de 2012 es va trobar Unió les setmanes anteriors a la Via Catalana. Una setmana abans de la segona gran mobilització de l’ANC, Duran va intentar enterbolir l’esperit de la marxa: “El que sí que diu Unió és que, diguin el que diguin els organitzadors de la cadena humana, els dirigents que vagin ho faran per defensar l’exercici del dret a decidir”.
Acord per la data i pregunta (desembre 2013):
La negociació per la data i la pregunta de la consulta es va allargar innecessàriament perquè Unió i Iniciativa volien escapar-se del ‘independència Sí/No’ i volien incloure-hi la tercera via. Al final, l’enunciat no va ser del tot clar i la resposta tampoc binària. CDC, ERC i CUP van haver d’acceptar per la insistència d’Unió –i ICV- l’opció del Sí-No. I per què? Per res, ja que al cap d’un any UDC no va donar suport oficial al Sí-No, sinó al Sí a la primera pregunta, i llibertat de vot a la segona. Però la confusió ja estava introduïda el 12 de desembre de 2013.
Proposta de transferència de competències per celebrar el referèndum al Congrés (abril 2014):
L’acord per la data i la pregunta incloïa que Duran acceptés anar junts a Madrid per demanar un referèndum. Amb tot, en la seva intervenció davant Rajoy al Congrés el 8 d’abril de 2014, va insistir en què només es volia “consultar”, com si es tractés d’una enquesta, i que en cap cas es volia que “Catalunya, una part, esculli per el tot”.
Consulta 9N (novembre 2014):
L’actitud d’Unió va ser de mantenir-se en la unitat per no quedar en evidència, com sempre, però sempre fent declaracions per aturar el projecte de consulta a la primera de canvi. Duran deia el 4 d’octubre: “Votem el 9N si podem. Però si a pesar de fer tot el possible per la nostra part no es pogués, s’haurà de votar un altra dia”. A més, la setmana abans del 9N i en el clímax de l’enfrontament Catalunya-Espanya, es filtra la notícia que el líder democristià està tirant endavant una plataforma al marge de CiU.
Post 9N (novembre 2014 – gener 2015):
Dos dies abans de la ja cèlebre conferència d’Artur Mas, on reclamava una llista unitària, es feia públic que Duran havia fundat ‘Construïm’ per a refundar el centre polític. I enmig de les discussions CDC-ERC, el president d’UDC va reclamar el 5 de desembre al PP que negociés la reforma de la Constitució. A més, durant tot aquest període, no va deixar de dir que “no són necessàries eleccions anticipades”.
Camí de les plebiscitàries (hivern – primavera 2015):
Arran de l’acord entre Mas i Junqueras el 14 de gener, Duran va deixar córrer la idea de boicotejar les eleccions anticipades, però Unió s’ha mantingut en tot moment al marge del full de ruta unitari per a transformar-les en plebiscitàries. El perfil que han mantingut fins ara és baix, i el més destacable d’aquest període és que la plataforma ‘Construïm’ es va registrar el març com a partit polític. Tot plegat ens porta a l’enrevessada pregunta d’ahir, amb voluntat que Unió continuï en el bloc CiU-ERC-CUP però, de nou, posant pals a les rodes i frenant. El fet de no mencionar la independència, centrar-se en el diàleg, i vetar fer res fora de la legalitat espanyola mutilaria del tot qualsevol avenç en aquest procés ja alentit gràcies, en part, a partit democristià i el seu president.
