Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Tots els incompliments de l’Estat amb Rodalies des de 2008

|

- Publicitat -

Nou noves estacions de Rodalies, descongestió de Plaça Catalunya, 25km de noves vies i 100% del recorregut de la xarxa ferroviària de Barcelona amb via doble i, sobretot, 4.000 milions d’euros d’inversió. Eren les promeses de Fernández de la Vega, ampliades pel secretari d’Estat d’Infraestructures, Víctor Morlán, que va assegurar la reducció del 20% del temps dels viatges, un 99% dels trens amb retards inferiors de 3 minuts i un augment de passatgers per passar dels 114 milions el 2007 als 160 milions el 2015. Repassem aquí tots els incompliments:

– 4.000 milions d’euros d’inversió entre el 2008 i el 2015: el llavors conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va anunciar el 22 de maig de l’any passat que dels 4.000 milions, només s’havia executat el 7%. Concretament, 277 milions d’euros, tots invertits durant el mandat de Zapatero. Rajoy ha tancat l’aixeta en els quatre anys del seu govern. El 2013 Foment anunciava una inversió de 306 milions “urgents abans del 2016”, però l’any següent es va dilatar el pla fins el 2018. Mentrestant, el Pla de Rodalies de Madrid 2009-2015, de 5.000 milions, va tenir un nivell d’execució del 100%, segons Vila. Per contra, l'AVE ja porta una despesa de 50.000 milions per l'Estat des que es va començar a construir la primera línia, Madrid-Sevilla. 

Publicitat

Nou noves estacions i 25km de noves vies: si bé en aquests set anys s’ha posat en servei la nova R8 que connecta Martorell amb Granollers, totes les estacions i vies ja estaven construïts abans i l’únic que es va fer va ser aprofitar la infraestructura per connectar el Baix Llobregat amb els vallesos sense passar per Barcelona. A banda d’això, cap ampliació més en la xarxa de rodalies de Barcelona. La R3 Vic-L’Hospitalet havia d’arribar a Castelldefels, però de moment no és així.

Descongestió de Plaça Catalunya: el Pla de Rodalies preveia que la R3 Vic-L’Hospitalet, en lloc de creuar Barcelona per Plaça Catalunya, ho fes per Passeig de Gràcia. Així, el trànsit ferroviari estaria més compensat: Catalunya només havia d’assumir la R1 i la R4, mentre que per Passeig de Gràcia hi passarien la R2 i la R3. No ha estat així, perquè la R3 encara passa per Catalunya, l’estació que es col·lapsa més ràpidament quan hi ha retards.

– 100% de Rodalies Barcelona amb via doble: en set anys, no hi ha cap novetat, i els usuaris del Maresme encara han d’aguantar la incomoditat que la R1 sigui de via única des d’Arenys de Mar. La R3 tampoc està desdoblada des de Montcada-Bifurcació. L’any passat el ministeri va licitar el projecte, que està previst que no acabi abans del 2020.

– Reducció del 20% del temps dels viatges: sense nous desdoblaments i descongestió d’estacions, és impossible aconseguir una reducció del temps dels viatges. En aquest sentit, només els usuaris de la nova R8 han pogut notar millores, perquè ara ja no han de creuar Barcelona.

– 99% de trens amb retards inferiors a tres minuts: si preguntéssim al 100% d’usuaris de Rodalies de Barcelona, potser el 99% dirien que aquesta també és una promesa incomplerta. Ho confirmava també la vicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría el 22 de maig de l’any passat. No obstant, deia que la puntualitat és del 96,87%, tot i que per Renfe, un retard és quan el tren arriba a partir de 15 minuts més tard de l’hora prevista. És des d’aquell moment en què es pot reclamar el retorn de l’import del bitllet.

– De 114 milions de passatgers el 2007 a 160 milions el 2015: no només no ha augmentat la xifra a 160 milions, sinó que el nombre de passatgers s’ha reduït en aquests últims anys fins als 105 milions. La pregunta està sobre la taula: amb la creixent conscienciació de l’ús del transport públic i les inversions de l’Estat previstes per Rodalies, com s’explica que el nombre d’usuaris de Rodalies a l’àrea de Barcelona s’hagi reduït des que María Teresa Fernández de la Vega va posar sobre la taula els 4.000 milions d’euros del Pla?

Publicitat

Opinió

Minut a Minut