Dijous, 14 de Novembre de 2019 - Edició 476
La República

Tots els homes del ‘Sí’

El ‘govern dels millors’ anunciat per Artur Mas durant la campanya electoral ja està pràcticament perfilat. Si la setmana passada ja va nomenar els consellers i un nodrit gruix de secretaris generals, ahir va acabar de revelar quin serà l’organigrama que portarà el dia a dia d’aquest Govern: més secretaris generals, els directors generals i els directors. Si fins ara han pres rellevància pública els posicionaments contraris a la independència de la titular de Justícia, Pilar Fernández Bozal, i de la vicepresidenta, Joana Ortega, ara es comença a entreveure que Artur Mas també s’ha envoltat d’un nodrit grup de quadres obertament partidaris del en un referèndum d’independència, començant per ell mateix i pel propi conseller d’Interior, Felip Puig.

Redacció
Redacció 05/01/2011

Artur Mas és l’únic president de Catalunya de l’etapa democràtica que ha afirmat obertament que ‘votaria que sí’ en un referèndum independentista. Ni Jordi Pujol, ni Pasqual Maragall ni José Montilla ho havien verbalitzat mai. Puntualitzant que és una opció personal i que ‘CiU no proposa referèndums d’independència cada dia’, Mas ha deixat ben clar que és obertament independentista.

Així mateix, i a diferència de José Montilla -que no va acostar-se a les urnes quan Sant Just Desvern Decideix va organitzar la consulta sobre la independència al seu municipi-, Mas ja ha dit que ‘òbviament’ que participarà a la consulta de Barcelona Decideix del 10 d’abril.

En consonància amb aquesta línia de pensament, Mas s’ha envoltat d’una nucli de confiança obertament independentista. En aquest primer cercle, s’hi troba clarament el nou secretari general de Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, exdirigent del sindicat estudiantil sobiranista Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) i un dels màxims dirigents de CDC que va donar suport explícit a les consultes independentistes. També s’hi situa Germà Gordó, el nou secretari del Govern, així com Xavier Martorell, director general d’Anàlisi i Prospectiva.

Homs, Gordó i Martorell, de fet, són tres dels integrants de l’anomenat pinyol d’Artur Mas, on també s’hi troben David Madí i Oriol Pujol Ferrussola, el nucli de joves arrauxats de mitjans dels 90 que, primer alguns a la JNC, altres a la FNEC i més tard tots a CDC, han anat imprimint un discurs cada cop més independentista al partit.  Molts d’ells -no pas Mas- ja van formar part del nucli promotor de la campanya Freedom For Catalonia, organitzada amb motiu de les Olimpíades de 1992, així com van actuar de joventuts pro-Pujol en la batalla que aquest va mantenir contra Miquel Roca.

En el cercle de major confiança de què s’ha envoltat Artur Mas, també s’hi troben d’altres destacats independentistes, com el seu propi cap de premsa, Joan Maria Piqué, i el seu cap de gabinet, Joan Vidal de Ciurana.

Consellers sobiranistes
Durant el pas per la JNC d’Homs, Gordó i Martorell, van tenir com a gran avalador l’actual conseller d’Interior, Felip Puig, que ara també ha estat una de les cares visibles de CDC en els actes de suport a les consultes independentistes. Puig, en un referèndum d’independència, també escolliria la papereta del .

En aquest hipotètic referèndum, el conseller que molt possiblement també s’expressaria en la mateixa línia que Mas i Puig seria Andreu Mas-Colell, conseller d’Economia i Coneixement. Per bé que mai no ha expressat públicament el seu posicionament, durant el seu pas pel govern de Jordi Pujol ja va mostrar-se com un dels consellers més nacionalment conscients i va bastir una política universitària amb clara vocació nacional, no pas regional. També essitua en aquesta mateixa línia al titular de Benestar i Família, Josep Lluís Cleries.

Més ambigua és la posició de l’exsocialista Ferran Mascarell, que es confessa ‘estatista’, sense deixar del tot clar si aquest estat propi català ha de ser independent, federat o confederat amb Espanya. L’agost d’enguany escrigué: ‘Tinc la convicció que el proper esglaó del catalanisme serà estatista. Voldrem posseir un estat propi. El més compartit possible amb la resta d’espanyols, però propi. No ens molestarà compartir-lo en termes federals o confederals, però des de la igualtat. Tocarà explicar als catalans els beneficis i els costos de tenir un estat com cal. Serem estatistes i haurem de ser clars.’ Considera que els catalans ‘necessiten’ administrar la seva pròpia sobirania, perquè ‘una nació sense un estat eficient no pot tirar endavant. L’espanyol no ho és i tocarà desconstruir-lo i construir-ne un de nou. Si només és català no passa res.’

Secretaris generals
A banda del primer cercle de confiança d’Artur Mas i dels consellers que ha escollit, un nodrit grup de secretaris generals que ha nomenat també són d’alt voltatge independentista, començant pel secretari general de Comunicació i exdirigent de la JNC Jordi Cuminal. També són obertament partidaris del el secretari general de Cultura, Xavier Solà, i el director general de Joventut, Antoni Reig, dos osonencs que van implicar-se activament en la campanya d’Osona Decideix. Així mateix, el secretari general de Seguretat, Xavier Crespo, essent alcalde de Lloret de Mar, va afirmar que donaria suport a què al seu municipi s’hi organitzés una consulta com la d’Arenys de Munt.

En aquesta mateixa línia, en un referèndum d’independència també agafarien la papereta afirmativa el secretari general d’Universitats i Investigació, Antoni Castellà, i el director general de Telecomunicacions, Carles Flamerich, que procedeix de la JNC i ha col·laborat en iniciatives transversals com l’Opinió Catalana de Miquel Sellarès. I si l’escriptor Vicenç Villatoro acaba esdevenint president de l’Institut Ramon Llull (IRL), com ha transcendit en algun mitjà però que ha de ser confirmat pels governs andorrà i balear, la institució també seria pilotada per un altre destacat partidari de la llibertat nacional de Catalunya.

Relacionats