Divendres, 30 de juliol de 2021 - Edició 1100
La República

Comença el judici que decidirà la propietat de les obres d’art en litigi entre Lleida i l’Aragó

L’interminable litigi per la propietat de les obres d’art de la Franja inicia el seu tram final amb el judici que s’ha de celebrar aquest dimarts a Lleida. Mentre que els Amics del Museu de Lleida insisteixen en defensar que hi ha documentació suficient per demostrar que les obres d’art pertanyen a Lleida, el bisbe de Lleida, Joan Piris, ha anat canviant d’opinió. Piris sempre havia donat suport al tribunal eclesiàstic de la Rota que defensava l’Aragó com a propietari de les obres, però quatre mesos enrere va canviar de parer i s’ha sumat a les tesis dels qui defensen la propietat catalana dels béns. Finalment i en un intent de satisfer tothom, el passat 13 de maig Piris es va mostrar partidari de compartir les obres d’art en litigi sense tenir en compte la seva propietat.

Redacció
Redacció 18/05/2010

Després de dotze anys de conflicte, tres bisbes al capdavant de la diòcesi de Lleida i una sentència favorable a Barbastre-Montsó del tribunal eclesiàstic de la Rota, aquest dimarts es decidirà judicialment per via civil la propietat de les 88 obres d’art de la Franja que es disputen Lleida i l’Aragó i que actualment es troben al Museu de Lleida.

La part que ha portat tot el procés a la via judicial, els Amics del Museu de Lleida, ha insistit en defensar que existeix documentació suficient per demostrar que les obres d’art pertanyen a Lleida. El Amics del Museu argumenten que la diòcesi ha posseït pacíficament aquests béns durant més de cent anys i que això en confirma la propietat, a més de presentar els títols de compra que va realitzar fa un segle el bisbe Messeguer.

Un dels documents que demostren amb més claredat la propietat de les obres data de l’any 1944 quan s’acreditava la devolució de les obres a Lleida des de Saragossa, ja que hi van ser durant la Guerra Civil. A més, aquest document inclouria un jurament de l’aleshores bisbe de Lleida on s’afirma que les peces són de la seva diòcesi.

L’advocat dels Amics del Museu de Lleida, Francesc Sapena, ha explicat que el seu objectiu és que, com sempre han demanat, es reconegui judicialment que les obres d’art pertanyen a Lleida. Pel que fa a acords que es puguin prendre posteriorment, no neguen, ni han negat mai, assegura Sapena, que les obres d’art es puguin exposar fora de Lleida. Sapena ha recordat que s’està parlant de béns adquirits fa 135 anys que de manera pacífica, pública i ininterrompuda ha tingut la diòcesi de Lleida i que, per tant, són seus per usucapió -mecanisme legal mitjançant el qual una persona o entitat pot esdevenir titular d’un bé o dret pel decurs del temps, per simple ocupació o utilització-.

Sapena ha alertat però que ‘encara queda’ pel final del conflicte, ja que tot i que el judici se celebri aquest dimarts i la sentència pugui sortir en uns vint dies, sigui quin sigui el resultat ‘serà el torn dels recursos’.

Per altra banda, i segons l’advocat de la diòcesi de Barbastre-Montsó, Hipòlito Gómez, en la demanda de l’Associació dels Amics del Museu de Lleida no hi ha cap ‘fonament legal’ que demostri la legitimitat de la propietat dels béns eclesiàstics. En aquest sentit, insisteix que l’associació no té cap dret d’impulsar el procés legal per la via civil i que per això sol ja s’hauria de rebutjar.

Els antecedents del litigi

El Bisbat de Barbastre-Montsó reclama 113 obres que es troben al Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal des que al 1995 el Vaticà va modificar els límits de la diòcesi lleidatana perquè les poblacions de la Franja de Ponent passessin a dependre del Bisbat de Barbastre-Montsó i no del de Lleida com fins en aquell moment. A partir d’aquella divisió es va encetar el litigi per la propietat de l’art que finalment haurà de ser dictaminada per un jutge.

Per conèixer l’origen del Museu de Lleida cal parlar del bisbe Josep Messeguer, que va governar l’antic Bisbat de Lleida (amb les poblacions de la Franja de Ponent) entre 1890 i 1905. En aquest període va crear el Museu Diocesà de Lleida amb la idea de formar seminaristes que estudiaven a l’actual edifici del rectorat de la Universitat de Lleida. Va omplir el museu del patrimoni que adquiria, intercanviant-lo o comprant-lo, a les parròquies que anava visitant, que habitualment estava en mal estat o en desús per portar-lo al museu.

Així, Messeguer va recuperar retaules, imatges i escultures, objectes litúrgics i elements patrimonials que habitualment es guardaven sense cap interès a les parròquies de Ponent i la Franja.