El primer ministre kosovès, Hashim Thaçi, ha aconseguit finalment un acord amb tota una colla de petits partits polítics per formar govern a Kosovo. Ho ha fet després d’estar a l’ull de l’huracà des del passat mes de desembre, acusat d’haver manipulat les eleccions i, també, d’estar implicat en un escàndol de tràfic d’òrgans durant la seva època de comandant de la guerrilla de l’Exèrcit d’Alliberament de Kosovo (UÇK, en albanès), fets que recull un informe del Consell d’Europa. L’acord amb els petits partits li permeten de sobreviure políticament, almenys de moment. Però la credibilitat i la imatge de la jove república n’ha sortit tocada.
La Comissió Electoral va validar fa dues setmanes definitivament els resultats de les eleccions, un cop repetits els comicis en diversos municipis després que es detectessin nombroses irregularitats que sempre afavorien la formació de Thaçi, el Partit Democràtic de Kosovo (PDK). El PDK ha obtingut 34 dels 120 escons de l’Assemblea de Kosovo, i cap dels tres partits que l’han seguit en nombre d’escons hi ha volgut pactar: ni els seus antics socis de la Lliga Democràtica (27 escons), ni els panalbanesos de Vetëvendosje (14 escons en la seva primera cita electoral) ni tampoc la conservadora Aliança per al Futur de Kosovo (12 escons).
Així que Thaçi s’ha vist abocat a forjar una aliança amb el cinquè partit més votat, l’Aliança per un Nou Kosovo, de Behgjet Pacolli, un multimilionari kosovès establert al Ticino (Suïssa). En virtut de l’acord, Pacolli serà el nou president de Kosovo, mentre que Thaçi podrà mantenir-se al capdavant del govern. Pacolli és partidari d’atorgar un ampli marge d’autonomia econòmica al nord de Kosovo, poblat essencialment per serbis.
Pacte amb la minoria sèrbia
Com que els 34 diputats del PDK i els 8 de Pacolli no en són prou per formar majoria, Thaçi també ha hagut de pactar amb el principal partit de la minoria sèrbia, el Partit Independent Liberal de Slobodan Petrovic, que ha aportat 8 escons més. La formació de Petrovic vol aconseguir que els serbis que van fugir de Kosovo durant i després dels bombardejos de l’OTAN (1999) hi tornin i, d’aquesta manera, que la minoria sèrbia tingui més pes demogràfic al país. I encara s’han sumat a la coalició altres forces menors, que atorguen una minsa majoria de 65 diputats.
El reconeixement, un procés molt lent
En l’arena internacional, el nou govern haurà d’esforçar-se més per aconseguir el reconeixement de la independència de Kosovo. Fins ara, només ho han fet 75 estats. El país no podrà accedir a les Nacions Unides mentre no hi hagi unanimitat del Consell de Seguretat, cosa ben improbable donat que tant Rússia com la Xina ho vetaran. En l’aspecte intern, Kosovo necessita millorar de forma urgent l’economia (l’atur mostra índexs altíssims).
