Segons explica López Tena la seva proposta ha quedat rebutjada amb els vots dels vocals proposats pel PP i del seu president, a la iniciativa inicial només a votat a favor el propi López Tena. A més a més, el vocal deixa patent que aquests mateixos vocals han manifestat que el magistrat Vázquez Honrubia ‘ha actuat correctament i no ha de ser objecte de cap retret disciplinari’. Per aquest motiu no s’ha examinat ni debatut la legislació aplicable al cas, al·legada per López Tena.
Pel que fa a l’actuació del sector anomenat progressista, López Tena explica que a proposta de la vocal Montserrat Comas d’Argemir s’ha votat que no s’obrís expedient al magistrat sinó que es remetés la denúncia al Cap del Servei d’Inspecció, que finalment ha quedat rebutjada.
Conservadors i progressistes tenen ‘la mateixa posició’ davant la llengua
En resum, creu el vocal proposat per CiU, ambdós grups, conservador i progressista, han coincidit en la mateixa posició, ‘que és la qual han mantingut en els més de sis anys que dura aquest CGPJ, no sancionar mai a cap jutge que incompleixi els drets lingüístics que reconeix als ciutadans la legislació vigent, quan es tracta de llengües oficials no espanyoles’.
Davant d’aquests fets, López Tena considera que s’han vulnerat diferents articles de la Constitució; de la Declaració Universal dels Drets Humans, que reconeix el dret de tota persona a la igualtat davant la llei sense distinció per raó d’idioma; del Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans. A més, assenyala que les Llibertats Fonamentals condemnen ‘l’abús de dret que suposa que un Estat pugi realitzar un acte tendent a la limitació de la discriminació’ i ha ressaltat la Carta Europea de les llengües regionals i minoritàries ratificada per l’estat espanyol, i també l’Estatut en els articles 6: la llengua pròpia i las llengües oficials; en l’article 32: drets i deures del coneixement i ús de les llengües, i l’article 50, foment i difusió del català.
El vocal manté que ‘és obvi que el magistrat va obstaculitzar als acusats el seu dret a utilitzar la llengua catalana, per estimar expressa i reiteradament que no tenien aquest dret. I això, havent-se produït precisament en un tribunal de l’Audiència Nacional, provoca una insòlita situació de discriminació per raó de la llengua’. López Tena creu que el problema de la llengua catalana és més greu ‘atès que estem més que acostumats a veure a imputats que declaren en èuscar o en àrab sense cap problema, i que també entenen i parlen perfectament el castellà’.
López Tena recorda que ‘als propis imputats en aquest procés se’ls va reconèixer el seu dret a declarar en català durant la instrucció, pel que posseïen la confiança legítima de poder declarar en aquesta llengua durant el judici oral, precisament en la fase en la qual poden exercir en millors condicions la defensa’.
