Surroca insta Rull a no “especular” sobre Unió

La tardança en la decisió d’UDC crispa les relacions a CiU
 
La portaveu d'Unió ha escrit a Twitter una rèplica a les declaracions de Rull. En un comentari en tres piulades consecutives, Surroca ha afirmat: “Divendres vam acordar respectar terminis, decisions i sobirania dels partits. L'acord ens compromet a tots. També a tu. Prou especular. Unió decidirà democràticament el 14J, un militant un vot”. Hores abans Rull s'havia mostrat confiat que UDC se sumaria al full de ruta perquè la majoria de militants i dirigents van votar 'sí-sí' el 9-N.
 
Castellà demana una pregunta amb tres respostes
 
Qui també n'ha parlat ha estat el secretari d'Universitats del Govern i membre de l'executiva d'Unió, Antoni Castellà, del sector independentista del partit que lidera Josep Antoni Duran i Lleida. “Estarem en disposició de saber en què i com participem a partir del 14 de juny, cada formació té el seu ritme; i una consulta interna és una bona decisió: després de 300 anys ja no ve de 90 dies”, ha dit Castellà en declaracions al programa 'Via lliure' de RAC1, després del preacord de divendres.
 
Castellà creu que la consulta ha de servir per visualitzar quin sector és majoritari dins del partit. “Hem de consultar un a un tots els militants”, ha dit. És partidari de fer del 27-S uns comicis plebiscitaris i així defensa que guanyin les forces que aposten per un estat sobirà independent. Ara bé, “manarà la militància”. “Defensaré això, a veure quins resultats hi ha”, ha dit.
 
Serà clara la pregunta d’UDC?
 
Encara pendents de quina serà la pregunta que formularà la direcció a la militància, Castellà ja ha llençat una proposta. Vol que sigui “diàfan” i que “s'assembli el màxim possible al que anem cap al 27-S”. En aquest sentit ho veu com a substitut al 9-N i la posició que “ha d'intentar decidir” Unió és la que substitueixi el 9-N, és a dir, sí o no a la independència, ha dit. Per això ha proposat com a primera proposta consultar a la militància el document del consell nacional que defensava la plena sobirania amb tres opcions pel futur polític de Catalunya.
 
És a dir, iniciar una reforma constitucional per arribar a la confederació, ser un estat independent per aconseguir la confederació, o finalment ser un estat independent. “Pot ser un bon document per sotmetre, és un document que ja tenim, podem escollir una de les tres”, ha proposat Castellà.
El dirigent d'Unió també ha assegurat que aquesta no és la “pitjor” crisi que recorda a CiU i no veu “casual” que les declaracions contra Duran provinguessin de dos alcaldes, per la “tensió” en l'elaboració de llistes. En qualsevol cas, ho ha qualificat d'imatge pública “lamentable”.