A l’Estat espanyol la llei no és igual per tothom. Només així s’entén que les iniciatives polítiques de l’esquerra abertzale siguin reiteradament il·legalitzades i, per contra, la violència sistemàtica que practica la ultradreta espanyola no comporti la il·legalització de formacions com España 2000 o Alianza Nacional.
El cas d’Alianza Nacional és especialment paradigmàtic. Aquest diumenge va fer un mes que la formació ultra revelava al seu web una fotografia de la urna que van robar violentament durant la consulta de Terrassa, amb un text on confessaven que el robatori l’havien realitzat sis militants de la seva secció barcelonina.
Tot i vantar-se públicament al seu web oficial d’un robatori amb violència, ningú ha fet res contra Alianza Nacional. Les denúncies dels voluntaris de Terrassa Decideix i de l’Ajuntament de Terrassa segueixen el seu curs, però no hem vist cap polític de primera línia que demanés la il·legalització de la formació, ni cap fiscal que obrís diligències per aplicar-los la llei de partits. I això que la polèmica legislació impulsada per José Maria Aznar deixa ben clar que s’impedirà la participació política d’aquells partits que, ‘de forma reiterada i greu, atemptin contra el règim democràtic de llibertats’, supòsit que encaixa perfectament amb el reguitzell de delictes i polèmiques que envolten Alianza Nacional.
Una prova més, l’enèsima, de l’arbitrarietat i la parcialitat de la justícia espanyola.
