Dimarts, 27 de juliol de 2021 - Edició 1097
La República

Solidaritat utilitzarà les contradiccions de Bozal per intentar acorralar-la al Parlament

La consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, s’ha convertit en el blanc perfecte per a les crítiques de l’independentisme cap al Govern. El diputat de Solidaritat Catalana, Uriel Bertran, ha rescatat el recurs contra la consulta d’Arenys de Munt (pdf) -al qual ha tingut accés directe!cat– escrit per Bozal com a advocada de l’Estat amb la intenció de posar la consellera contra les cordes durant el proper ple. Mentre que Bozal argumentava que havia escrit el recurs contra la consulta únicament complint amb les seves obligacions laborals, Solidaritat sosté que algunes de les afirmacions que va signar Bozal traspassen aquest llindar i es converteixen en consideracions ideològiques. La formació de Joan Laporta considera que ‘la ideologia espanyolista’ de Bozal ‘la incapacita’ per defensar els interessos de Catalunya.

Redacció
Redacció 02/02/2011

Criminalitzar les consultes vinculant-les al terrorisme
En el recurs que va signar Bozal contra la consulta sobre la independència de Catalunya que s’havia de celebrar el 13 de setembre de 2009 a Arenys de Munt la consellera de Justícia recorre en diverses ocasions a sentències contràries a la col·laboració d’algun ajuntament del País Basc en actes relacionats amb el terrorisme. Tal i com es pot observar a les pàgines 11 i 13 del document, Bozal prenia com a jurisprudència aplicable per impedir la cessió de locals municipals de l’Ajuntament d’Arenys de Munt per a la consulta, comparant un acte democràtic com va ser la consulta del 13-S amb acollir la capella ardent d’un membre d’ETA mort durant la col·locació d’un explosiu en dependències municipals a Markina (Biscaia). La relació de la consulta sobre la independència amb el terrorisme no és casual, i poques pàgines més endavant es torna a fer aquesta comparació que a ulls dels partits independentistes no és gens innocent. Bozal defensava que des del moment en què el ple de l’Ajuntament d’Arenys va aprovar donar suport a la consulta estava vulnerant els principis d”igualtat i neutralitat religiosa, ideològica o política’ tal com ho hauria fet l’Ajuntament de Gatika (Biscaia) imprimint pancartes a favor de l’acostament dels presos.

La llibertat d’expressió, limitada
Un dels arguments per oposar-se al suport municipal de l’Ajuntament d’Arenys a la consulta és que el fet de demanar als ciutadans d’Arenys el seu parer sobre la independència de Catalunya pot inscriure’s dins del dret fonamental a la llibertat d’expressió ja que aquest dret només empara l’exercici de potestats administratives que afectin l’interès del municipi o les necessitats veïnals. Bozal afegeix que tenint en compte que l’acord de l’Ajuntament no és només una manifestació del suport a la consulta sinó que també se’n pot desprendre l’ús de recursos materials o humans de l’Ajuntament per al seu desenvolupament fa que no es pugui inscriure dins del dret a la llibertat d’opinió. Al llarg del recurs, la consellera de Justícia arriba a preocupar-se fins i tot per les fotocòpies que l’Ajuntament d’Arenys podia realitzar per donar suport a l’organització de la consulta.

A més, considera que l’Ajuntament és el veritable organitzador de la consulta i que utilitza el MAPA (entitat organitzadora) com a estratagema per vulnerar la llei. 

Falta de lleialtat institucional
A la pàgina 25 s’arriba al cap del carrer i és on s’hi detallen els motius amb majúscules per aturar la consulta. A diferència del president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que no temia per l’efecte dominó de la consulta d’Arenys de Munt, Bozal demanava que s’aturés el procés atenent al risc que es corria que altres administracions seguissin el mateix exemple.

En qualsevol cas, Pilar Fernández Bozal concloïa que ‘plantejar una consulta popular en termes que afecten la integritat territorial de l’Estat i la sobirania nacional sí és una qüestió que ateny l’interès general generant un perill per a l’estabilitat social i política’.

ERC ja va anunciar una bateria de preguntes a la Comissió de Justícia
El grup parlamentari d’ERC també ha declarat la guerra a Bozal per les consultes. El 18 de gener ja va anunciar una bateria de preguntes sobre les consultes adreçada a la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, que en aquest cas haurà de respondre no en el ple sinó a la Comissió de Justícia del Parlament. La portaveu d’ERC a la cambra catalana, Anna Simó, es va mostrar partidària de no tancar aquesta qüestió fins que la consellera no doni explicacions sobre les consultes.