Dilluns, 2 d'agost de 2021 - Edició 1102
La República

Solidaritat vol que Catalunya pugui convocar consultes sense demanar permís a Madrid

Solidaritat Catalana per la Independència presenta aquest dijous al Parlament la proposició de Llei de consultes populars per via de no referèndum (pdf). Un cop la sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) sobre l’Estatut va retallar les competències de la Generalitat per convocar consultes per via de referèndum, la proposició de Llei de Solidaritat aprofita que la mateixa sentència deixa intacta la competència del Govern per convocar consultes no referendàries, i pretén desenvolupar aquesta possibilitat regulant aquest tipus de consulta que, a diferència de les consultes per via de referèndum, no necessiten l’autorització del govern espanyol. 

Redacció
Redacció 10/02/2011

La consulta popular no referendària segueix l’exemple de les consultes sobre la independència de Catalunya que, en utilitzar un cos electoral -majors de 16 anys empadronades a cada municipi- diferent al cens electoral comú dels processos electorals oficials, no es considera referèndum i no requereix autorització de l’Estat espanyol. Aquesta possibilitat no va ser recollida a la Llei de consultes aprovada pel Parlament en la passada legislatura, fet que va provocar que CiU no hi donés suport. Ara, un cop la federació nacionalista és al Govern, ja ha avançat la seva intenció de modificar la Llei per incloure-la.

Aquest dijous al matí els quatre diputats de Solidaritat, Joan Laporta, Toni Strubell, Alfons López Tena i Uriel Bertran, presentaran al Parlament la proposició de Llei acompanyats de persones d’arreu del territori vinculades a les consultes ja que el model que s’hi detalla beu directament de l’organització de les consultes sobre la independència organitzades arreu del país des del 13 de setembre de 2009.

Una proposició de Llei hereva de les consultes sobre la independència
De fet, el text té la mateixa base legal que la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per convocar una consulta no referendària sobre la independència de Catalunya presentada l’estiu passat per una Comissió Promotora liderada per Alfons López Tena i Uriel Bertran i que aleshores va ser rebutjada per unanimitat per la Mesa del Parlament després d’un informe jurídic contrari emès pels lletrats de la cambra. En aquella ocasió el text especificava que l’objecte de la consulta era preguntar sobre la independència de Catalunya i els serveis jurídics del Parlament van considerar que excedia les competències de la Generalitat a més de coincidir amb el contingut d’altres ILPs anteriors, cosa que la invalida. Aquesta decisió de la Mesa va ser el detonant que va provocar la marxa de Tena i Bertran de CDC i ERC, respectivament, per desembocar en la creació de Solidaritat Catalana amb Joan Laporta. Ara, la proposició de Llei de Solidaritat vol regular les consultes populars per via de no referèndum per consultar l’opinió de la ciutadania sobre qüestions d’especial transcendència, sense especificar quines.

CiU vol esmenar la Llei de consultes per incloure-hi la consulta ciutadana
Durant la tramitació al Parlament de la Llei de consultes populars per via de referèndum, la inclusió de les consultes no referendàries a la Llei ja va ser motiu de discussió entre ERC i CiU. La federació nacionalista defensava la idoneïtat de regular també les consultes no referendàries que donarien la possibilitat de fer una consulta sense utilitzar el cens electoral i, per tant, sense la pertinent autorització de l’Estat espanyol. Tot i això, els republicans argumentaven que aquesta opció rebaixava l’ambició de la Llei i comportava caure en el mateix ‘error’ que va cometre l’exlehendakari Juan José Ibarretxe recordant que en aquell cas hi va haver una sentència del TC espanyol invalidant-la.

Un cop la federació nacionalista ha arribat al Govern ja ha avançat que una de les actuacions a curt termini serà impulsar una modificació de la Llei de consultes per tal d’incloure aquesta possibilitat.

La Llei de consultes, al Constitucional
Cal recordar que, tal i com ja es preveia, el govern espanyol ha utilitzat la base de la sentència del TC per interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de consultes perquè considera que vulnera les competències exclusives de l’Estat sobre la regulació i convocatòria de referèndums. Segons l’executiu espanyol la llei no encaixa amb la Constitució espanyola ni amb l’Estatut perquè estableix el procediment per a ‘un nou tipus de referèndum d’iniciativa autonòmica’ quan les competència del Govern es limita a les consultes populars.