Si vas anar a votar el 9-N, demà torna-hi!

Brunet, José María (delegat de “La Vanguardia” a Madrid).
Contaminar des de la cort.
Encara que te’l regalin, llegir el pamflet semi-gratuït comtal s’està convertint en un veritable repte intel·lectual d’alt risc. La política del país ocupa un espai cada vegada més marginal, després de pàgines i pàgines dedicades a consolidar en els lectors un marc mental espanyol del qual una bona part d’ells, tanmateix, ja ha desconnectat. El delegat del diari a Madrid hi contribueix de manera entusiasta a sostenir-lo. Aquest dimarts, iniciava la seva crònica sobre la nova estocada del TC prohibint els reglaments d’ús del català a les diputacions de Lleida i Girona amb la frase següent: “Nou pas del TS a favor del reequilibri lingüístic a Catalunya”; com si, després de donar-nos peixet uns quants anys de pau lingüística, ells sí, haguessin dit que s’ha acabat el bròquil i que cal restablir l’ordre a la colònia.
 
Caram, Lucía(monja i activista contra la pobresa).
El risc de molestar els de sempre.
La catalana de l’any ha saltat al primer rengle de l’escena aquesta setmana en saber-se que ha estat cridada a capítol pel Vaticà, arran de les queixes rebudes, bàsicament, de part del Govern espanyol. El ministre Margallo no para de fer hores extres i, si hem d’atendre als resultats visibles, sembla que sense gaire èxit. La Caram diu coses que no agraden als poderosos, ni en l’àmbit social ni en el nacional. Molesta l’establishment. Mostra el compromís de molts nouvinguts amb el país que els ha acollit, justament alhora que Alberto Fernández Díaz, durant l’accidentat míting central del Partido Popular a Barcelona, exigia en castellà als immigrants que s’integrin i respectin els valors de la societat que els ha rebut. Exactament, com va fer el seu pare, ell i els seus germans!
 
Colau, Ada(alcaldable de Barcelona en Comú).
Ensenyar la impostura.
Setmana decisiva per al futur de l’activista llançada a la cursa política. La comparativa gràfica,. visible a les xarxes socials (suposo que per a la tradicional foto de candidats del dia de reflexió) entre el posat satisfet de la Colau a la butaca, davant l’Ajuntament, i el de María José Lecha asseguda al terra, insubornable, de costat, no podia haver estat més reveladora. Tampoc, la nova fugida de la candidata a l’hora d’aclarir la seva proposta per al futur del país: diu que podria donar suport a la independència depenent de qui la lideri. Llàstima d’oblit que en cas de no jugar-hi l’única alternativa és l’Espanya recentralitzadora que durant els propers anys (si no posem remei a partir del 27-S) ens proposaran (és un dir) el segon govern Rajoy i la seva nova crossa dependentista amb el vicepresident Rivera. Sembla que per mantenir l’statu quo autonomista no calen lideratges d’esquerra.
 
Coll, Joaquim(vicepresident de Societat Civil Catalana).
Tractant amb nans mentals.
Per a Espanya som ramat. La democràcia a la metròpoli és un estadi superior semi-desconegut; a la colònia, directament, ni hi és ni se l’espera. Enquestes que no es poden publicar perquè som menors. Jornades de reflexió, que es veu que necessitem que calli tothom per pensar. Banderes que trenquen la neutralitat de les institucions, que si penja un drap d’un balcó se’ns obnubila la ment. Societat Civil Catalana ha assolit una nou èxit descomunal amb el seu recurs a la Junta Electoral Central: multiplicar la presència d’estelades al carrer en la setmana decisiva de la primera ronda (parcial) de les plebiscitàries i aconseguir despenjar només algunes de les banderes independentistes penjades als ajuntaments durant quatre dies abans del dia de la votació. Que, a més, dilluns, noves de trinca, segurament, tornaran a onejar exactament igual que abans.
 
Cruanyes, Josep(advocat i president de la Comissió de la Dignitat).
Saltar d’àmbit.
Amb la nova marca comuna Plataforma per la Dignitat Democràtica, aquesta setmana, setze entitats han denunciat en un jutjat de Barcelona els autors de quatre comptes de Twitter per informacions injurioses i banalització del nazisme. Des de fa mesos, primer mitjançant l’acció de l’entitat Drets i ara a través d’iniciatives com aquesta, el sobiranisme ha passat a l’ofensiva: prou d’haver de suportar cada dia els insults, les vexacions i les injúries sistemàtiques del nacionalisme espanyol. Aquesta Operació Dignitat, però, ha de començar a atendre, sobretot, a la dimensió internacional: cal acudir a les instàncies europees i mundials que vetllen per la protecció dels drets fonamentals dels ciutadans. Perquè, tal i com ens acaben de demostrar, per exemple, amb la llengua i els símbols, els tribunals espanyols són abans espanyols que tribunals. Desconnectem-nos-hi, doncs, d’una vegada.
 
Espadaler, Ramon(conseller d’Interior).
El que de veritat no convé ningú.
Un dels principals inconvenients d’haver decidit enviar el procés al congelador durant una llarga temporada (en concret, deu mesos) és la possibilitat de generar situacions com la que estem vivint en aquesta recta final de la campanya de les municipals. La prohibició de la Junta Electoral Central d’exhibir estelades als edificis públics, avalada pel Govern de la Generalitat a través del conseller d’Interior i el director dels Mossos d’Esquadra, esta desembocant en el mateix procés d’acatament generalitzat que s’observa en l’aplicació de les sentències dels tribunals espanyols que van trinxant la immersió lingüística. En definitiva, una repetició del que ja vàrem viure amb la retirada de la Consulta del 9-N. El conseller Espadaler diu que amb la imatge dels mossos retirant estelades no guanyaria ningú: el que és segur és que amb l’acatament i la submissió guanyen els de sempre, és a dir, Espanya.
 
 
Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del Procés al seu blog Per a bons patricis