Les agressions a les llengües minoritàries no només es donen a l’Estat espanyol. Aquesta setmana els diaris del Regne Unit van plens de la polèmica decisió de l’acadèmia britànica de cinema de no presentar un film en gaèlic als Oscars, concretament la categoria “Millor film en llengua estrangera”.
En aquesta categoria dels Oscars són les pròpies acadèmies de cinema de tot el món les que proposen un títol del seu país cada any, i tot sovint l’acadèmia britànica no proposa film, ja que les produccions en anglès van opten directament als oscar en qualsevol categoria.
Aquest any, però, ha aparegut amb una força extraordinària el film fantàstic Seachd – The Inaccessible Pinnacle, la primera gran producció en gaèl·lic, i la gran quantitat de crítiques positives que havia rebut la feien una clara candidata a aconseguir participar als Oscar, però la Acadèmia britànica BAFTA els va negar totalment la participació i va optar per no nominar a ningú.
Crítics que l’han vista s’han mostrat contraris a la decisió, així com gent propera als Oscar, que creuen que negar la participació a un film amb possibilitats és una bestiesa contraproduent. Per la seva banda, des d’Escòcia comencen a créixer veus que demanen que els films escocesos els seleccioni una acadèmia de cinema pròpia, i així s’evitin aquesta mena de censures i prohibicions provinents de l’acadèmia anglesa.
