Dilluns, 2 d'agost de 2021 - Edició 1103
La República

Sergi López presenta als escenaris andorrans la versió francesa de ‘Non Solum’

En el marc dels intercanvis que porten a terme l’Escena Nacional d’Andorra i l’Estive Scène Nationale de Foix et de l’Ariège, el pròxim 8 d’octubre arribarà als escenaris andorrans l’obra ‘Non Solum’ en la seva versió en francès, creada i protagonitzada per l’actor català Sergi López, i dirigida per Jorge Picó. Es tracta d’un monòleg en què López desgrana en clau d’humor sentiments i idees tot encarnant diferents personatges i en una escenografia molt austera. L’espectacle, d’entrada lliure, tindrà lloc a les deu de la nit al Centre Cultural i de Congressos de Sant Julià de Lòria.

Redacció
Redacció 26/09/2007

Non Solum‘ és l’obra de Sergi López, estrenada al Festival Temporada Alta de Girona el 2005, ha estat traduïda al francès per presentar durant aquest any per primer cop la seva faceta teatral al país on López s’ha forjat una sòlida trajectòria cinematogràfica. La gira per França l’ha portat a la sala Renaud Barrault de París durant els mesos de febrer i març, i després de passar per Andorra actuarà a Foix, Perpinyà i altres poblacions franceses durant aquesta tardor.

L’actuació comptarà amb la presència del ministre de Cultura andorrà, Juli Minoves, l’ambaixador de França a Andorra, Gilles Chouraqui, el perfecte de Midi-Pyrénées, André Viau, i s’espera l’assistència, tot i que no està confirmada, del perfecte de l’Ariège, Jean-François Valette. Una hora abans de l’espectacle de Sergi López, es durà a terme la presentació de la nova temporada de la Scène Nationale de l’Ariège.

‘Non Solum’

Comença una comèdia existencial. Desesperadament, un home sol es multiplica per respondre una pregunta: què està passant aquí? I mentre nosaltres riem, a un d’ells li agafa per riure de res. Un altre canta una cançó. Un altre ens explica la seva primera vegada amb un extraterrestre. La resta s’enfaden al adonar-se que tots són un mateix. Viatgen junts amb una dona adormida dins d’una caixeta. Camí del paradís on sembla que totes les preguntes tenen resposta i el dolor existeix només una miqueta. En el seu trajecte l’acompanya algun bolero, una caixa de fusta i unes ulleres de plàstic que semblen de mentida. El seu destí és dubtar relativament de tot en absolut. Què passa? No em creuen?