El semen d’un home pot estar congelat durant tota la seva vida. El banc de semen més gran de Catalunya és CEFER, que aquest 2009 arriba als seus trenta anys de vida. El director del laboratori d’aquest banc, Fernando Marina, explica que cada any reben entre 6.000 i 7.000 donacions.
Marina, però, ha alertat que durant l’últim trimestre del 2008 es va notar un augment d’entre un 20% i un 25% d’homes que van interessar-se per donar esperma, cosa que va fer que les donacions augmentessin en un percentatge similar. Concretament, això vol dir entre 300 i 500 donacions més, segons Marina.
Marina també ha explicat que el percentatge de persones que es descarten és molt alt. De fet, només entre un 10% i un 12% de candidats acaben donant semen, perquè l’objectiu és que la qualitat de l’esperma sigui màxima.
Les clíniques accepten semen d’homes que tenen entre 18 i 35 anys. Segons Marina, els homes que s’interessen per fer donacions són bàsicament estudiants universitaris, que reben una compensació d’uns 50 euros per donació.
Segons Marina, l’oferta de semen està força equilibrada amb la demanda. El director ha explicat que s’ha notat un augment de peticions per part de parelles lesbianes que volen engendrar un fill. Tot i això, la demanda respon sobretot a homes que no poden fer servir el seu semen per ‘baixa qualitat’.
D’altra banda, el Centre de Genètica de Girona també ha notat un augment d’un 25% d’homes interessats en donar semen en l’últim trimestre del 2008. Segons la responsable d’aquest laboratori, Núria Gimbernat, només s’acaben acceptant un 20% del total de candidats que s’hi presenten. Tot i així, Gimbernat assenyala que en èpoques de crisi la gent ‘s’anima més’ a fer donacions.
Les candidates també augmenten
Les clíniques Teknon i Quirón de Barcelona també han notat un augment de noies que s’han interessat per donar òvuls. El director de la Unitat de Reproducció Assistida de la Teknon, Xavier Nadal, explica que, ‘probablement per la crisi’, en els últims mesos del 2008 hi ha hagut un augment d’aproximadament un 10% de noies que s’han acostat a aquesta clínica interessades en fer donacions.
En aquest cas, el nombre de candidates no va directament relacionat amb el nombre de donacions, perquè això ho dictamina la demanda. Segons Nadal, la Teknon té cada any entre 300 i 500 noies que volen donar els seus òvuls, però ha indicat que s’acaben descartant entre un 10% i un 20% de les candidates.
Les dones que poden donar òvuls han de tenir entre 18 i 35 anys. Nadal assenyala que el 94% de dones que donen òvuls a la Teknon són solteres, i que un 50% d’aquestes són estudiants universitàries. Nadal també recorda que la llei espanyola permet fer donacions fins que els òvuls d’una dona hagin engendrat sis nadons dins de l’estat espanyol.
Per la seva banda, el director mèdic de la Unitat de Reproducció Assistida de l’Hospital Quirón, Ramon Aurell, ha explicat que la seva clínica també va augmentar l’activitat en l’últim trimestre del 2008. Assenyala, però, que la unitat que dirigeix és la New Quirón, que funciona des de fa una mica més d’un any i que per tant no és representativa perquè ‘comença de zero’. Tot i això, ha especificat que durant el 2008 s’han fet 60 donacions d’òvuls, i que la majoria d’elles es van fer entre els mesos d’agost i desembre.
900 euros com a compensació
Els doctors Nadal i Aurell recorden que la legislació no permet rebre diners pels òvuls, però sí que permet una compensació per les molèsties que impliquen les analítiques, la intervenció i els desplaçaments a la clínica. A l’estat espanyol es rep una compensació d’uns 900 euros per cada donació d’òvul.
Segons Aurell, el primer que pregunten quan truquen és ‘quan es paga?’. Per això, assenyala que la majoria de noies donen els òvuls per la compensació econòmica, ja que ‘el que es paga no és cap tonteria’. En el cas de la Quirón, la majoria de noies que vénen també són estudiants, segons ha indicat Aurell
Turisme reproductiu
Els doctors Nadal i Aurell també expliquen que la major part de la demanda d’òvuls arriba de l’estranger, concretament de països com Itàlia, França, Alemanya o el Regne Unit. Resulta que en aquests països la donació d’òvuls està prohibida, i les pacients que en necessiten vénen a l’estat espanyol i provoquen el que Nadal anomena ‘turisme reproductiu’.
