‘La Comissió de la Dignitat vol denunciar públicament que, a la tarda del dia 14 d’octubre, ha estat expulsada la nostra representant d’un acte informatiu convocat per la Conselleria d’Interior per explicar quin era el procés que pensava seguir aquesta Conselleria per a la restitució del president Companys.
Hem de lamentar que, inexplicablement, la Directora General del Memorial Democràtic hagi dit, en expulsar la nostra representant, que no hi érem convidats ‘per no ser entitat afectada per la repressió franquista’ i amb el críptic comentari ‘després de com ha anat tot això’. Quin significat pot tenir això? No podem acceptar que pel simple fet de discrepar de la manera en què des de la Conselleria s’està procedint en aquest tema, (d’una manera, recordem-ho, denunciada al seu moment per Amnistia Internacional, Human Rights Watch i Juristes sense Fronteres), hàgim estat expulsats d’un acte convocat pel Govern.
És inacceptable que a aquestes altures es produeixin actes de censura i represàlia, per part d’institucions democràtiques, contra entitats populars. Sincerament creiem que la nostra entitat, que l’any 2006 va rebre l’Homenatge públic de la Generalitat de Catalunya, en presència del Molt Honorable Pasqual Maragall, no s’ho mereix.
Quina altra cosa ha fet la Comissió de la Dignitat sinó lluitar per la restitució de les víctimes del franquisme en tots aquests anys, tal com ho han fet les entitats germanes que s’han dedicat al tema de les fosses, dels immolats, dels presos o guerrillers i que també hi eren presents? Exigim explicacions, una rectificació i que es depurin responsabilitats polítiques perquè no es tornin a repetir actituds tan flagrants d’intolerància i violació de la llibertat d’expressió. Volem agrair, igualment, que els companys de l’organització ‘Justícia per a Companys’, entre d’altres, s’hagin solidaritzat amb nosaltres tot marxant de la sala on tenia lloc la reunió on només s’hi havia acudit per rebre informació a la qual ens creiem amb tot el dret.
D’altra banda, la Comissió de la Dignitat vol reafirmar el més gran respecte per la senyora Maria Lluïsa Gally, i la resta de la família del President Companys, amb qui estem en constant contacte i amb qui hem compartit tants actes. Com a entitat unitària que compta amb el suport de les forces polítiques, entitats i milers de ciutadans i ciutadanes del nostre país, en tot moment hem mantingut una postura independent expressant de manera raonada la nostra lliure opinió sobre les accions i legislacions que es fan envers el ple reconeixement i restitució material i jurídica de les víctimes del franquisme. Creiem que hem reivindicat, de manera correcta i totalment antisectària, la figura del President Companys.
El dia 29 de setembre vam fer possible un acte històric al Palau de la Generalitat, reunint els cònsols generals de França i d’Alemanya que van honorar Companys i van reprovar públicament l’acte de la seva deportació de França en la que hi va intervenir la policia militar Nazi amb la col·laboració de la policia de Vichy. Igualment, ara farà un any, vam reunir 15.000 persones al Palau Sant Jordi de Montjuïc en reivindicació del retorn dels papers de Salamanca i en homenatge i demanant la restitució de totes les víctimes del franquisme, en les persones de Companys, Peiró i Puig Antich. El 12 d’abril passat a la Seu Vella de Lleida es commemoràvem els 70 anys de l’inici de l’ocupació de Catalunya per les tropes franquistes i les víctimes de la repressió en aquelles terres.
Seguirem mantenint el compromís d’expressar la nostra opinió, encara que pugui ser discrepant amb d’altres, amb lleialtat als nostres objectius i compromís contret amb el nostre poble i especialment amb els familiars dels represaliats polítics. Creiem que en fer-ho, no desentonen un centímetre de les exigències mínimes que es poden demanar als compromesos en els processos de superació de les dictadures i de recuperació de les llibertats, com els qui les portaren a Sud-àfrica, Argentina, Alemanya o Itàlia, on a cap familiar de cap destacat polític democràticament elegit se li va demanar que presentés cap document administratiu, com a condició per a que se’ls obrissin obscurs processos judicials de ‘restitució’ que més semblen renovats judicis. El que exigim nosaltres, com s’ha fet a totes les democràcies, és l’anul·lació genèrica i general de totes les sentències repressives de la dictadura. I ho seguirem exigint per Dignitat i perquè estem parlant de la figura de Lluís Companys afusellat pel feixisme per de ser president del noste país.’
