No es pot ser antisistema i alhora dirigir els Mossos i la conselleria d’Interior. Ho diem des del principi, però ells s’hi entesten, i es deixen en evidència dia a dia. Les contradiccions de Joan Saura i la seva colla d’ecologistes de pandereta són constants, i la imatge que acaben donant al seu electorat és d’un socialisme a l’antiga, de “república bananera”.
Sense anar més lluny, Joan Saura, que a l’actualitat i des d’Interior és el principal repressor del moviment okupa, va demanar al Congrés espanyol la despenalització de l’ocupació fa només 7 anys. El 9 de juny del 2000 Joan Saura presentava, des del grup mixt, una proposició de llei en què al·legava que el fet ocupa era una “nova figura delictiva”, i es queixava que les conductes que “sense violència i intimidació” ocupaven “pacificament” un immoble rebien un tractament penal immerescut.
“Per tot això”, deia la proposició de Saura, “formulem la present proposició de llei per a despenalitzar l’ocupació d’immobles aliens que no constitueixin residència”. Paradoxes del destí, aquell defensor de l’ocupació pacífica carrega ara amb kubotans contra els seus antics amics ocupes.
Acabem amb la més recent contradicció de Saura, i aquesta és còmica a més no poder: Saura és el conseller RIP, de Relacions Institucionals i Participació, i en canvi, demana l’abstenció de tots aquells que “no se sentin d’esquerres o ecologistes”.
Qui l’entengui, que el voti.
