El conseller ha destacat la importància d’aquest projecte de senyalització perquè suposa un reconeixement als homes i dones que van defensar les llibertats, per declarar la vigència dels valors democràtics i per promocionar un element turístic més arreu del territori català.
Saura ha visitat l’Ajuntament de Camarasa, on ha estat rebut per l’alcalde, Josep Vendrell. Després ha fet un recorregut pels llocs on ja s’han instal·lat els panells informatius. Han visitat la fossa del cementiri de Camarasa, els nius de metralladora i les trinxeres del turó d’El Merengue, on es va lliurar la batalla del Segre.
El president de la Lleva del Biberó, Antoni Quintana, ha acompanyat el conseller durant tot el recorregut per comprovar en primera persona la nova senyalització. Quintana ha recordat aquells anys en que combatents de només 17 o 18 anys van haver de lluitar amb escassa instrucció militar.
‘Durant el període d’instrucció ni tan sols teníem armes’, ha explicat Quintana, que ha insistit que el més important d’aquest projecte de la memòria històrica és fer recordar perquè no es torni a repetir un episodi com aquell en que va perdre molts companys.
Amb la inauguració d’aquest dijous, Camarasa s’ha convertit en el primer dels llocs emblemàtics de la Guerra Civil de les comarques lleidatanes que disposa de senyalització. L’historiador, Joan Segués, ha explicat que s’han instal·lat uns panells que expliquen els fets que es van produir en aquesta zona l’any 1938.
A més, es detallen les obres defensives i fortificacions que s’hi van construir (dipòsits de municions, nius de metralladores, observatoris o pous de tiradors, abrics lleugers, entre d’altres), que en una segona fase d’intervenció seran restaurades per fer més entenedora la visita. En aquesta zona també hi ha el monòlit aixecat al cim del Merengue el 1985, en homenatge a les víctimes.
Els plafons estan redactats en català, castellà i anglès i inclouen fotografies actuals i de l’època i plànols. A més del Merengue han senyalitzat la mateixa població de Camarasa i el seu cementiri, on hi descansen en una tomba cedida pel consistori les restes de combatents recuperades al llarg de tot el front del Segre.
Aquesta senyalització forma part del Pla pilot per a la localització i senyalització dels llocs emblemàtics de la gerra civil, de la repressió franquista i de la lluita antifranquista de les comarques de Lleida, elaborat entre 2005 i 2006 pel Servei d’Història, Documentació i Patrimoni del departament d’Història de la UdL i finançat per les conselleries de Relacions Institucionals i Participació i d’Universitats i Recerca.
El conseller ha avançat que abans d’acabar l’any faran la senyalització d’un itinerari de memòria i la dignificació de la fossa de Cervera, així com la senyalització urbana dels refugis antiaeris de Sant Adrià del Besòs i la senyalització del primer itinerari de la ruta de l’exili a La Jonquera.
