Salvador Cardús considera que RCat ‘no és un projecte d’organització fàcil’ i que el funcionament assembleari i horitzontal de l’associació no pot ser la base d’una estructura organitzativa capaç de traduir aquesta voluntat en una opció electoral d’èxit. ‘Aquí és on, des del meu punt de vista, es produeix la fiblada que ha donat lloc a la rara contorsió del passat cap de setmana’, afirma. Cardús recorda que l’associació només permet l’entrada de persones a títol individual però troba ‘raonable’ que ‘existeixin fórmules d’associació diverses en funció del tipus d’acció que duen a terme’ i que a l’hora d’organitzar una oferta electoral la major part de l’independentisme que no està ‘reagrupat’ sigui ‘capaç de sumar sinergies’, en clara al·lusió a les possibles aliances amb altres formacions o plataformes.
‘Amb les eleccions a la cantonada, hauria d’haver pensat que no era l’instrument adequat per elaborar programes electorals per a una candidatura que finalment hauria de respondre a uns criteris ideològicament més diversos i organitzativament més tècnics i més professionalitzats’, afirma. ‘Màxim, Reagrupament podia escollir en unes primàries possibles candidats per optar, en un segon moment, a incorporar-se a unes llistes electorals amb altres possibles candidats’, explica.
Així, demana que es donin ‘explicacions raonables’ i, si cal, ‘fer autocrítica’ per després ‘definir i aprovar tan aviat com es pugui una estratègia electoral i una articulació transparent entre l’associació i les exigències de l’oferta electoral final, per tal d’evitar noves tensions’. Per tal de vehicular i organitzar el creixement de l’independentisme descontent i que tingui representació al Parlament.
