Dilluns, 26 de juliol de 2021 - Edició 1096
La República

S’acaba Lost. I ara no és broma

Redacció
Redacció 21/05/2010

Ara sí que va de veritat: s’acaba LOST. Una de les millors sèries de tots els temps finalitzarà el proper diumenge 23 de maig i se’n prepara una de molt grossa. Qui s’ha volcat en el desenllaç de la sèrie és el Festival de Sitges, que ha organitzat una vetllada per acomiadar com cal aquest espectacle que ens ha donat tantes alegries.

S’acaba LOST i se’n prepara una de grossa, a l’alçada el que ha estat per molts la millor sèrie de tots els temps. Milions de fans arreu del món ja estan fent plans per la matinada del proper diumenge 23 de maig, quan es reoldran tots els dubtes. Qui n’ha montat una de bona és el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, que de la mà de Cuatro, Fox, Shôko Barcelona i el col·lectiu Lost Day, han organitzat la NIT LOST per celebrar com cal el comiat de la sèrie.

La NIT LOST a Barcelona començarà a les 22:00h del diumenge 23 de maig, al costat del mar a la Barceloneta, a la Sala Shôko, on s’han organitzat diversos concursos de disseny de samarretes, disfresses i altres activitats que seran comunicades els propers dies a través del Facebook i Twitter del festival. Els assistents que participin als concursos optaran a premis i regals, entre els que hi ha un passi VIP per a la pròxima edició del Festival de Sitges, que se celebrarà del 7 al 17 d’octubre.

A partir de la 1h de la matinada, la festa es traslladarà al local Bharma (C/ Pere IV, 93, Barcelona), l’únic local temàtic consagrat a LOST que existeix al món, on es podrà veure el capítol pilot, el penúltim capítol i el final de la sèrie (el final serà en V.O. subtitulada, a les 6:30 h).

Cartellera de cinema en català

Íngrid, un dels films més arriscats (i fallits) dels darrers mesos. Una producció de casa nostra amb l’Eduard Cortés com a director, que no aconsegueix cap dels seus objectius en un intent poc reeixit de fer un film modern, transgressor i basat en les xarxes socials. En definitiva, completament prescindible tot i el seu gran atreviment.

Perdona si et dic amor, dirigida per l’italià Federico Moccia: a Niki, una jove de 17 anys, i l’Alessandro, un publicista d’èxit vint anys més gran, viuen una apassionada història d’amor.

Ciutat de vida i mort s’ha estrenat subtitulada al català, tot i que com sol passar en aquests casos, només podreu veure-la en un sol cinema d’arreu de Catalunya: el Verdi, a Barcelona. Es tracta d’una pel·lícula bèl·lica que narra la invasió de la Xina per part de les tropes japoneses l’any 1937 i les atrocitats que l’exèrcit nipó va cometre contra la població civil a Nanking, llavors capital xinesa. Dirigida per Lu Chan.

Segueix en cartellera Com ensinistrar un drac. Dreamworks torna a escena amb la intenció d’oferir un film amb l’èxit de Shrek i Madagascar, els títols més celebrats de la competidora de Pixar. La divertida i entretinguda història d’un víking que es fa amic d’un drac, s’estrena en 3D i en català.

La bomba del Liceu, un documental del reconegut Carles Balagué. Després de la gran acollida per part de crítica i espectadors dels seus tres documentals anteriors (La casita blanca, De Madrid a la Lluna i Arropiero), sembla que tindrà menys sort amb aquesta proposta: interessant al principi, però massa basada en l’entrevista i amb pocs recursos visuals. Tot i això, explica una època, una classe social i una ciutat com a reflex d’un país que la revaloritzen.

Ens veiem demà, que no només s’estrena en català sinó que a més és una estrena produïda i rodada a casa nostra. Dirigida per Xavi Berraondo, planteja què passaria si quan ens morim una part de nosaltres seguís viva, mentre que l’altra segueix en una realitat paral·lela. Amb els millors actors de casa nostra: Marc Cartes, David Selvas, Mercè Llorens, Mercè Pons, Lluís Soler, Tània Sàrrias, Nina, Jordi Boixaderes, Juli Mira o Mercè Arànega.

Millennium 3 és el desenllaç definitiu de la saga novel·lesca. Tot i això, la gent no ha hagut d’esperar massa, ja que la trilogia s’ha resolt en pocs mesos i amb grans ingressos de públic. Una vegada més, Millennium tornarà a funcionar de públic tot i que no tant de crítica, ja que el film no ha agradat massa als professionals de la informació cinematogràfica.