A qui busques tu?
Busco al meu besavi, Jaume Guinau Estivill, que va néixer el 1904.
Què en saps de la seva desaparició?
Sabem que va ser cridat a tropes republicanes i va combatre amb el Batalló del Campesino. L’última notícia que en tenim és dels companys de trinxera supervivents, que expliquen a la família que va ser abatut per un morter al final de la Batalla de l’Ebre entre la Serra de Pàndols i la de Cavalls. Tenia 35 anys, dona i una filla de 4 anys, la meva àvia. Ella recorda com es va acomiadar del seu pare quan marxava cap al front.
Com se t’acut crear un banc d’ADN?
De petit sempre preguntava pel padrí i en una xerrada sobre fosses comunes del Memorial Democràtic se’m va despertar l’interès per buscar-lo. Sóc Mosso d’Esquadra, de la divisió de policia científica, i coneixia el tema de l’ADN i les seves possibilitats en identificació de restes.
És ben bé com buscar una agulla en un paller… Ho saps, oi?
Sí, però depèn del cas. Hi ha famílies que saben exactament on va morir el seu familiar o on el van traslladar. Hi ha fosses al Pallars on se sap qui hi pot haver però si una de les famílies no vol que s’obri no es pot procedir, cosa que va contra els tractats internacionals, que expliciten que preval l’obertura.
No hi ha prou suport legislatiu?
Tenim una llei que sembla feta per no obrir fosses. En tenim 340 per obrir i ho ha de fer la Generalitat, que en té la competència. Demanem senzillament el que es fa a la resta del món. Els familiars directes s’estan morint i no tindrem res amb què comparar quan es trobin les restes.
Què cal fer per donar una mostra al banc?
En aquest enllaç la resta de l'entrevista
