Divendres, 30 de juliol de 2021 - Edició 1100
La República

Rigol associa la dignitat de Catalunya amb l’independentisme

L’expresident del Parlament de Catalunya, Joan Rigol, afirma en una entrevista que la manifestació del passat 10J és un punt per mirar al futur alhora que explica la seva constatació de l’increment de la ‘sensibilitat sobiranista entre els catalans’. Rigol associa també la dignitat de Catalunya amb la independència, però alerta del perill que tot aquest sentiment “es converteixi en insatisfacció si no es troba el camí per fer-ho”.

Redacció
Redacció 15/07/2010

Joan Rigol, expresident del Parlament de Catalunya, aposta per la independència. Amb el regust de satisfacció que li ha deixat la manifestació del 10-J contra la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l’Estatut, l’expresident del Parlament, s’ha mostrat convençut que la mobilització del passat dissabte és “un punt per mirar al futur” i creu que allà es va demostrar que ‘el primer que som és catalans i la resta, ja ve després, en tot cas’.

L’expresident del Parlament, i membre d’Unió Democràtica (UDC), assegura que l’acte era necessari i que li ha servit per constatar l’augment de la sensibilitat sobiranista entre els catalans. En valorar-ho, Rigol considera que ‘com més independentistes hi hagin, més preservarem la dignitat de Catalunya’ encara que alerta del perill que tot aquest sentiment “es converteixi en insatisfacció si no es troba el camí per fer-ho”. Per aquest motiu i per veure ‘com això es pot vertebrar’, Rigol aposta per la unitat” dels polítics catalanistes sense necessitat de donar instruccions als PSC sobre si ha de desmarcar-se del PSOE a Madrid.

Els magistrats, una colla d’energúmens

Ara per ara, Rigol creu que el principal “problema” és veure “com nosaltres hem de reaccionar al marge de la Constitució”, donat que considera que, actualment és difícil arribar a acords amb l’Estat si el seu esperit és el mateix que el dels membres del Tribunal Constitucional (TC) sobre l’Estatut.
En aquest sentit, Rigol considera que la Constitució, “si no estigués monopolitzada per una colla d’energúmens com els que ens han donat la sentència, deixaria un marge si l’Estat vol avançar”.