Dissabte, 19 de juny de 2021 - Edició 1059
La República

Ridao crida la societat civil a “liderar” un “Programa Nacional pel Progrés de Catalunya”

El candidat d’ERC per Barcelona a les eleccions generals, Joan Ridao, ha fet aquest dijous una crida a la societat civil a ‘liderar’ un ‘Programa Nacional pel Progrés de Catalunya’, un ‘programa de mínims’ perquè sigui executat durant la propera legislatura ‘mani qui mani’ i sigui defensat per tots els partits unitàriament. Ridao ha fet aquesta crida durant la conferència que ha impartit davant d’una nodrida representació de la societat civil, en un acte on li ha servit per presentar-se com a candidat a les generals. Ridao ha presentat ERC com la garantia que serà el ‘correctiu’ perquè el PSOE ‘deixi d’estar segrestat ideològicament pel PP’. A més, ha assegurat que condicionarà un pacte amb el PSOE a iniciar una ruta cap al concert econòmic, començant per reduir un terç el dèficit fiscal la propera legislatura, perquè en un període de ‘deu o dotze anys’ es produeixin els mateixos resultats que el concert.

Redacció
Redacció 25/01/2008

Ridao ha pronunciat aquest dijous una conferència a l’auditori ONCE de Barcelona acompanyat de la cúpula de la direcció d’ERC, amb Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós al capdavant. El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha estat l’encarregat de presentar-lo.

L’acte ha tingut lloc en un recinte amb un aforament d’unes 400 persones. A la fila zero s’hi ha pogut veure representants del món polític, econòmic, universitari, de l’esport i de la cultura, entre d’altres. Així, s’han pogut veure el president d’Òmnium Cultural, Jordi Porta, el promotor cultural Eliseu Climent, l’escriptora Isabel Clara Simó, el president de Foment del Treball, Joan Rosell, el president de PIMEC, Josep González, el secretari general de la UGT de Catalunya, Josep Maria Álvarez, el secretari general de CCOO a Catalunya, Joan Coscubiela, el exvicepresident del Parlament basc, Gorka Knörr, la portaveu de la Plataforma pel Dret a Decidir, Mònica Sabata, o el vocal del CGPJ i membre del CES Alfons López Tena. També s’hi ha pogut veure, entre d’altres, el president del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta, i diversos representants dels mitjans de comunicació.

Davant d’ells, Ridao ha proposat un ‘programa de mínims, a l’estil del Memorial de Greuges de 1885, per tal de ser executat durant la pròxima legislatura espanyola, mani qui mani’. Ridao s’ha compromès i ha reclamat als agents ‘més destacats’ de la societat civil catalana que ‘liderin aquest Programa Nacional pel Progrés de Catalunya’.

Ridao ha plantejat la necessitat ‘d’assumir la naturalesa mateixa del catalanisme i constituir un bloc unitari format per institucions, partits i agents socials i econòmics’. De fet, ha remarcat que ‘sense aparcar les legítimes diferències, no podrem preservar el nostre desenvolupament econòmic i social, el dret a la mobilitat de les persones, un model de gestió aeroportuària de proximitat i uns ports catalans que siguin la porta logística del sud d’Europa’.

El candidat republicà ha justificat la utilitat de votar ERC com ‘l’adreçador, el correctiu’, perquè el PSOE ‘deixi d’estar segrestat ideològicament pel PP’. ‘Serem l’esquerra catalanista exigent, amb pes, capaç de complicar la vida als qui no volen canviar res’, ha afegit. El candidat republicà ha assegurat que, ‘si hi ha partit’, ERC ‘jugarà’ la propera legislatura, deixant clar que estan ‘disposats a arribar a acords puntuals amb l’esquerra espanyola, el mal menor’. Ridao sosté que ‘per als interessos de Catalunya és preferible que governi el PSOE a Espanya perquè l’alternativa es diu PP’. Tot i això, ha recordat al PSOE que ‘estem en trinxeres separades’ i ha rebutjat un Zapatero del ‘tot a mitges’, que ‘prometia molt i ha complert la meitat’, i que ha protagonitzat, aquesta legislatura, ‘un bienni progressista i un bienni negre’.

A més, també ha reivindicat el vot d’ERC davant del fet que els diputats del PSC ‘han estat desapareguts en combat aquests darrers anys’ i estaran ‘sense grup parlamentari en el futur, sense marge de maniobra, capitus i fent seguidisme acrític del PSOE’. També davant de CiU, sobre els que ha dit votar-los és donar ‘un xec en blanc que ningú no sap qui cobrarà, sobretot després de l’exhibició intermitent d’equidistància entre PSOE i PP’.

El candidat republicà ha defensat que ‘el gran repte del catalanisme del segle XXI és tornar a esdevenir un catalanisme de masses’ i ‘obert a les noves generacions, un catalanisme de destí, socialment inclusiu, que no mira tant l’origen i la condició de les persones, sinó l’horitzó al que volen arribar’. De fet, ha alertat que ‘sense una proposta patriòtica que cobreixi totes les classes socials, difícilment podrem vehicular elements d’identitat que siguin compartits per tothom’ i ha apostat per ‘treballar amb l’ànim d’incorporar a l’orgull de país els nous immigrants’.

Ridao sosté que, ‘després del col·lapse de la via estatutària’, Catalunya ‘no acaba de saber cap a on va ni sobre quins fonaments acomodar la seva realitat nacional’. Per Ridao, hi ha una ‘evident desorientació sobre el futur’, però afegeix que Catalunya ‘no pot ser el mur de les lamentacions contínues’. Davant d’això, creu que ‘la principal obligació del catalanisme és la de renovar els seus esquemes, originats en un moment històric molt distint de l’actual’.

Davant del ‘pujolisme’ i del ‘catalanisme només social’ del PSC, Ridao ha dit que ‘l’opció més convenient pel catalanisme és la del creixement econòmic’, ja que ‘la demanda de més autogovern i de sobirania creixerà si aconseguim fer entendre que això comportarà més creixement econòmic i, conseqüentment, més benestar’.

Infraestructures i reducció de dèficit fiscal, condicions

Ridao ha desgranat quatre ‘condicions’ sobre les quals els socialistes espanyols s’hauran de ‘mullar’ si la correlació de forces és ‘favorable’ als republicans. La primera d’aquestes condicions passa perquè aquesta legislatura ‘s’afrontin les necessitats d’inversions en infraestructures i en política social’. Així, reclama ‘corregir el dèficit d’infraestructures ferroviàries’, un nou model de gestió del Prat amb una majoria catalana ‘determinant’ i la ‘prioritat’ de l’eix mediterrani d’infraestructures.

La segona condició passa pel nou model de finançament per a Catalunya, una negociació que en principi s’hauria de portar a terme al començament de la nova legislatura espanyola, ja que l’Estatut marca com a límit per a que es posi en marxa el 9 d’agost d’aquest any. Ridao preveu que, amb aquest debat, ‘tornaran les trompetes de l’apocalipsi’.

El candidat republicà ha apostat per ‘un acord polític ampli i consistent, patrocinat pel Govern de la Generalitat, però amb el concurs de tots els partits i els principals sectors socials i econòmics del país’. Ridao ha proposat una ‘ruta cap al concert econòmic realista i factible’, a partir d’una ‘interpretació àmplia del tex estatutari’ i disposar de ‘la plena capacitat de gestió de tots els impostos suportats a Catalunya’.

Ridao ha proposat ‘reduir un terç el dèficit fiscal durant la pròxima legislatura, al 7% del PIB com a màxim, per equiparar-nos en cinc anys a l’aportació que fan altres territoris europeus homologables en termes de renda a Catalunya’, un 4% del PIB. L’objectiu final, segons Ridao, és ‘acabar produint en deu o dotze anys els mateixos resultats que el sistema de concert econòmic’. A més, ha reclamat que les balances fiscals es facin públiques ‘anualment’, tot dient que el govern espanyol no les vol fer públiques perquè ‘desemmascararia alguns territoris que viuen subsidiats’, posant Extremadura com a exemple.

La tercera condició passa per ‘culminar la transició democràtica’, amb actuacions com derogar la llei de partits, el ‘retorn íntegre’ dels ‘papers de Salamanca’, 1una ‘nova aposta per la plurinacionalitat de l’estat’ i per un ‘estat laic’. L’última condició reclama fer front als ‘reptes ambientals i territorials’.

Rebutja una Generalitat només com a ‘ens gestor’

Ridao ha advertit que ERC ‘s’oposa a aquesta perillosa i discutible concepció de la Generalitat com si d’un ens gestor es tractés’. Així, ha defensat que és un ‘poder polític, no una empresa concessionària, i ha d’exigir tot el poder real de decisió i no assumir responsabilitats aparents que poden ser la font de nous conflictes’.