Divendres, 6 d'agost de 2021 - Edició 1107
La República

Reuneixen 30.000 firmes en un dia per impulsar una llei que blindi el castellà a l’escola

Redacció | La plataforma Hablamos Español ha iniciat aquest divendres una campanya de recollida de signatures per portar al Congrés una iniciativa legislativa popular que serveixi per blindar la llengua castellana a les escoles i institucions públiques en tot el territori nacional. 

Redacció
Redacció 09/12/2017
Es tracta d'una proposició de llei admesa en les Corts el passat mes de setembre i que haurà de recollir 500.000 signatures per ser portada a debat en la Cambra baixa i, si escau, aprovada, segons han explicat els seus impulsors.
 
La recollida de signatures s'ha iniciat aquest divendres, 8 de desembre, en la Porta del Sol de Madrid, una data en la qual el centre de la capital està molt concorregut a causa del pont de la Immaculada. 

Cues tot el dia

 
Segons han explicat des de la plataforma, en un sol dia –des de les 10.00 hores fins a les 22.00 hores– han estat més de 30.000 les persones que han recolzat la iniciativa i un total de 516 s'han inscrit per recollir signatures en tot el territori nacional.

“No hem pogut ni menjar per la cua que hi havia”, ha explicat a Europa Press una de les responsables de la taula instal·lada en la Porta del Sol per recaptar suports, que afirma que ha estat “molt emocionant” perquè algunes de les persones que han signat s'han quedat per ajudar amb la campanya.

 
Per a la presidenta de la plataforma, Gloria Llac, el suport rebut aquest divendres és un senyal que “els espanyols, cada vegada més, estan conscienciats del problema lingüístic que existeix en moltes comunitats” i ha garantit que la recollida de signatures s'estendrà a “tots els racons d'Espanya”, començant per Barcelona.
 
Estudiar en castellà
 
La proposició de llei que impulsa la plataforma pretén, d'una banda, “garantir que tots els nens d'Espanya podran estudiar en espanyol, si així ho desitgen” i, per un altre, assegurar “que els hispanoparlants de totes les comunitats autònomes tinguin els mateixos drets lingüístics”, cosa que consideren que no passa en comunitats com Catalunya, Galícia, Illes Balears, País Basc i Comunitat Valenciana.
 
“A Catalunya ja no es pot estudiar cap assignatura en espanyol. Al País Basc s'entorpeix l'elecció de la línia en la nostra llengua. A Balears, Galícia, o Comunitat Valenciana, s'aproven normes que l'eliminen d'assignatures clau, disfressant aquesta imposició sota noms com 'trilingüisme' o 'plurilingüisme'. Els qui portem temps treballant en això sabem que darrere de la promoció i conservació d'aquestes llengües hi ha interessos polítics i també econòmics”, asseguren des de la plataforma.