Karl Ove Knausgard
Traducció d'Anna Llisterri
L'Altra Editorial
Barcelona, 2015
688 pàgines
24,90 €
La lectura de la sèrie La meva lluita de Karl Ove Knausgard s'està convertint, volum a volum, en una veritable aventura literària que genera intenses passions. Knausgard va emprendre el relat de la seva vida en sis volums que apleguen més de 3500 pàgines. L'èxit es concreta en el diversos premis que ha guanyat i en els més de 15 països en què s'ha publicat. En català el projecte el catalitza amb encert L'Altra Editorial. Un home enamorat és el segon volum de la sèrie (tot i que el tercer en ser publicat). Anteriorment han aparegut el colpidor La mort del pare i l'iniciàtic L'illa de la infantesa.
En un primer moment no hi hauria massa res a dir: Knausgard ens explica la seva vida. I punt. I no és que tingui, aparentment, una vida apassionant per explicar. És escriptor d'un cert èxit. Té una vida més o menys normal: casat, separat, amb fills, amb una infància difícil i un reconeixement internacional important. La pregunta seria què ho fa que a hores d'ara ja haguem llegit 1600 pàgines de la vida d'una nòrdic d'encara no cinquanta anys? De ben segur que no és el 'morbo' de voyeur. A vida de Knausgard, com hem dit, no hi passen grans esdeveniments ni grans aventures. Però malgrat la senzillesa del plantejament, de la minuciositat amb la què relata el seu dia a dia intern i extern, els successius volums ens mantenen en tensió a cada pàgina. Serà, doncs, el misteri de la literatura.
A Un home enamorat, Karl Ove Knausgard deixa la seva dona i s'instal·la a Estocolm. Allà es retroba amb un vell conegut dels anys d'estudiant, en Geir, amb qui intensificarà la relació fins a convertir-se en confidents i amb el que compartirà llargues estones de reflexió i conversa al voltant d'una taula i una bona cervesa. La Linda, poetessa, es convertirà en la seva segona dona després d'un intens enamorament.
A partir d'aquí Knausgard va entrant en la rutina de la vida quotidiana. La família i la paternitat el marquen de manera incisiva en tant que limiten la seva capacitat de treball com a escriptor. Knausgard es fa càrrec de la intendència domèstica i de cuidar els fills. Compaginar les dues tasques genera no poques discrepàncies familiars i també a nivell intern. En un punt del llibre el veiem com un home frustrat. L'escriptura és una necessitat vital i Knausgard ho planteja gairebé com un exercici fabril: ha d'anar al despatx que té llogat i treballar les hores que toquen, aïllat del món i sense interferències que el pertorbin.
Tanmateix el seu rol com a escriptor està sempre present. La dificultat d'escriure, que no és un exercici d'inspiració, ans de treball dur, de documentació, d'escriure i reescriure; la seva relació amb la literatura, amb els clàssics i els autors contemporanis; la vessant pública del l'escriptor popular; la relació amb la premsa, amb el món cultural i artístic…..
Karl Ove Knausgard ens fa còmplices del seu tarannà diari, de les seves preocupacions íntimes, dels seus problemes quotidians, de la seva relació amb la família pròpia i la de la seva dona. I sobretot l'ombra del pare, sempre present, i la por que li genera encara el seu record. I no hi deixem de trobar un punt de crítica social, sobre el funcionament dels serveis públics i la societat en general (que aquí tenim com a modèlica) i aquell punt de distància que marca ell, un noruec instal·lat a Suècia.
La gran habilitat de Knausgard és convertir el lector en un personatge de l'obra, algú amb qui s'està sincerant, a qui li està explicant les seves tribulacions, i, en definitiva, la seva relació amb la vida.
I així, pàgina a pàgina, es va creant una intensa dependència amb la lectura. Comencem i no podem deixar de llegir fins la darrera pàgina. Sí, són els misteris de la literatura. De la bona literatura.
Ramon Moreno
